Adaptar SPIP a les pròpies necessitats abans de la versió 1.9
Els esquelets, les etiquetes i els filtres
SPIP es personalitzable de moltes maneres. Les primeres necessitats de personalització són ràpidament satisfetes per la gestió dels esquelets, fitxers html ornamentats de codi SPIP que s’emmagatzemen per mitjà d’un sistema de directoris.
Es poden realitzar, també, els propis esquelets recolzant-se en elements estàndard com les etiquetes i els bucles, elements que podem crear i personalitzar segons desitgem.
En cas de necessitat, es pot transformar la publicació d’una etiqueta amb l’ajuda de filtres, funcions codificades en php a dins d’un fitxer anomenat mes_fonctions.php.
No obstant, pot ser també que les nostres necessitats vagin més enllà del marc clàssic d’un lloc Web sota SPIP, com publicar articles a Internet en col·laboració amb altres redactors. Llavors, pot ser necessari transformar lleugerament o en profunditat el comportament d’SPIP, o fins i tot afegir nous elements editorials, associar-los i gestionar-los a través d’una interfície personalitzada o el més ergonòmica possible.
Modificar el cor d’SPIP
Per obtenir aquestes personalitzacions, era necessari emprendre un procés complex per escriure de nou els fitxers del nucli, és a dir modificar el codi distribuït per SPIP. Certament, fer-ho és perfectament legítim [1], però llavors seguir l’evolució d’SPIP es convertia en un treball difícil i pesat.
Adaptar SPIP a les pròpies necessitats després de la versió 1.9
A partir de la versió 1.9, SPIP ha creat tot un protocol que permet una modificació i una extensió harmoniosa del codi. El progrés més important es troba en la possibilitat d’ "afegir" (i de retirar l’afegit quan ho desitgem sense haver de tocar el codi del nostre SPIP nou de trinca) millores i modificacions tan diverses com variades, Les possibilitats són tant grans que la qüestió ara és saber com podem facilitar la instal·lació, tant per un mateix com per a una distribució pública, de totes aquestes personalitzacions.
Tècnicament, la introducció de connectors ha permès obrir les següents possibilitats:
- tots els fitxers del nucli són recarregables [2] i totes les funcions es poden cridar sistemàticament [3].
Trobarem una llista dels connectors disponibles (dels que ens serà possible estudiar el codi)
- o bé a spip-contrib : la seva descripció ; la zona de descàrrerga,
- o bé a plugins-spip.]],
- una interfície d’aplicació (API) es manté per la definició d’un cert nombre de punts d’entrada al codi.
Teniu necessitat de realitzar un connector en quatre casos:
- Funcions i opcions : realitzar el seu primer connector, traslladar i tornar portables les seves funcions i les seves opcions per a sí mateix o pels altres.
- Els punts d’entrada : injectar, el temps d’activació d’un connector, codi al cor d’SPIP i modificar profundament el seu funcionament.
- Modificar els fitxers originals : en absència de punt d’entrada, modificar parts de codi d’SPIP sense intervenir concretament en el nucli.
- Tornar a escriure el seu propi codi : inventar el seu propi script que s’afegirà a SPIP.
Si no teniu cap d’aquests objectius al cap, no us neguitegeu amb les pàgines següents :) No obstant, és probable que estigueu interessats en conèixer què us poden proporcionar els connectors distribuïts lliurement.