Instal·lació de l’SPIP

install0/Configurar els drets d’accés

Preliminar: Regular els drets d’accés

Quan instal·leu SPIP al vostre propi servidor, o quan utilitzeu una instal·lació mutualitzada d’SPIP, aquest no podrà sempre crear els «directoris de dades» amb els drets apropiats. Haureu d’intervenir amb els vostre programa de FTP o de SSH habitual, per «fixar els drets d’accés» manualment.

Aquesta operació concerneix a quatre directoris, i SPIP us assenyalarà el seu emplaçament. Això varia segons si SPIP s’usa mutualitzat o no, i segons quina sigui la versió d’SPIP; a partir d’SPIP 1.9, aquests directoris s’anomenen IMG, tmp, config i local.

Els programes («clients») FTP tenen funcionaments diferents, però el procediment és, generalment, el següent :

-  seleccioneu la carpeta de la que en voleu modificar els «drets d’accés»;

-  trobeu en el vostre programa de FTP una funció anomenada «canviar (o modificar, o establir) els drets d’accés;

-  si aquesta funció es troba en forma d’interfície gràfica, heu de marcar la casella corresponent a «Escriptura», per l’usuari «Altres» (o «Tots els usuaris») :

-  si aquesta modificació es fa en mode «text», la configuració numèrica és «777».

Quan heu efectuat aquesta operació per cada directori assenyalat pel sistema d’instal·lació, torneu a carregar la pàgina, el procés recomença automàticament.

install1/La vostra connexio SQL

La vostra connexió SQL

Aquesta etapa consisteix en indicar les informacions necessàries per la connexió de l’SPIP al servidor SQL.

Adreça de la base de dades: en funció de l’elecció del vostre proveïdor d’hostatge, aquesta informació serà simplement « localhost », o bé l’adreça del vostre lloc (« www.elmeulloc.org »).

-  El login de connexió: sovint és el mateix login que utilitzeu per carregar els fitxers per FTP.

-  La contrasenya de connexió: sovint, és la mateixa contrasenya que per accedir al vostre lloc per FTP.

-  Aquestes informacions no es poden inventar : si les desconeixeu, és que el vostre proveïdor d’hostatge no us les ha donat. Per tant : si no les teniu a mà, no podeu continuar.

-  Aquestes informacions us són donades pel proveïdor d’hostatge del vostre lloc: per obtenir-les, poseu-vos-hi en contacte directament, (no les demaneu a l’equip de desenvolupament de l’SPIP, no les coneixem !). Alguns proveïdors d’hostatge donen aquestes informacions a partir d’unes instruccions en línia.

-  Anoteu encara que, molt sovint, s’ha de demanar al vostre proveïdor d’hostatge que us activi l’accés SQL, o que sigueu vosaltres mateixos els que feu una operació específica per aconseguir aquest objectiu. Molts proveïdors d’hostatge, que anuncien un hostatge dotat d’una base de dades SQL, no activen automàticament aquesta connexió en el mateix moment de l’obertura del lloc ; sovint és necessària una gestió suplementària per part vostre (després de l’obertura del compte a casa del vostre proveïdor d’hostatge). En aquest cas, repasseu la documentació que us han donat per tal de saber com activar la connexió SQL. (Aquí tampoc : l’equip de l’SPIP no us pot ajudar.)

install2/Elecció de la vostra base

Elecció de la vostra base

-  Heu d’indicar el nom de la base de dades que us ha atribuït el proveïdor d’hostatge. Aquesta informació us la dóna el mateix proveïdor d’hostatge. Si no la teniu, demaneu-la-hi o consulteu la documentació que ofereix en línia (és inútil que ho demaneu a l’equip de desenvolupament de l’SPIP, desconeixem aquesta informació).

-  Molt sovint, aquesta informació correspon al login del vostre compte d’hostatge (aquell que utilitzeu per connectar-vos al lloc per FTP).

-  Primera possibilitat (la més corrent) : es mostra una llista de comptes (a vegades una mica llarga, segons quina sigui la configuració fixada pel vostre proveïdor d’hostatge). En mig dels comptes que s’hi mostren, només n’hi ha un que us correspon. Seleccioneu-lo i valideu per passar al pas següent.

-  Segona possibilitat : un sol nom, que correspon al vostre compte, es mostra (automàticament, el vostre proveïdor d’hostatge configura el seu sistema per mostrar-vos només el vostre propi compte). Molt senzill : seleccioneu-lo i valideu.

-  Tercera possibilitat (generalment en un hostatge per professionals, o si es tracta d’una màquina damunt la que hi teniu molts drets) : heu de crear la vostra pròpia base de dades. En aquest cas (després d’haver verificat que el compte no existeix a la llista mostrada més amunt), podeu escriure el nom que escolliu després de la indicació « Creeu una nova base de dades ».

-  Última possibilitat (fracàs) : el compte no apareix a la llista proposada i no teniu la possibilitat de crear-la vosaltres mateixos. És bastant estrany : significa que el proveïdor d’hostatge us ha creat un accés al servidor de la base de dades, però s’ha oblidat de crear-vos un compte. En aquest cas, consulteu directament a qui us dóna hostatge.

install5/Informacions personals

Informacions personals

Aquesta etapa és molt simple, però ha de ser feta amb molta atenció. És la que determina les identificacions de connexió al propi lloc ! Si procediu amb massa rapidesa, correu el ris de no poder-vos connectar...

Tingueu present que, un cop el vostre lloc estigui instal·lat, podreu modificar aquestes informacions.

-  La vostra identitat pública: és la que apareixerà com a signatura en els vostres articles.

-  Els identificadors de connexió: es tracta aquí dels identificadors que escolliu vosaltres mateixos per connectar-vos al propi sistema SPIP. Aquestes informacions no han de ser idèntiques a les que el vostre proveïdor d’hostatge us ha donat per connectar-vos al vostre compte via FTP. Ans el contrari, us recomanem en gran manera no utilitzar els mateixos identificadors pel vostre accés SPIP (que escolliu lliurement) i per la vostra connexió FTP (imposats pel proveïdor d’hostatge).

ftp_auth/Autenticació per FTP

Autenticació per FTP

Algunes funcionalitats de l’SPIP influeixen directament sobre l’estructura i els mateixos continguts de la base de dades (particularment : actualització, còpia de seguretat i restauració de la base...). Per aquestes funcionalitats, particularment sensibles, s’ha afegit un procediment d’identificació per FTP, per tal de restringir el seu ús a alguns usuaris dels que tenen accés al servidor del lloc via FTP (generalment, si un lloc té diversos administradors per l’SPIP, l’accés FTP es reserva al webmestre principal).

Per utilitzar aquestes funcionalitats, heu de simultàniament :

erreur_mysql/Un problema d’esquelet?

Un problema d’esquelet?

Quan l’SPIP es troba amb un error quan es comunica amb la base de dades SQL, mostra a la pantalla la petició que ha fallat i, també, el missatge d’error retornat per la base de dades (en vermell).

El problema pot provenir :
-  o bé d’un error en la definició del vostre esquelet, si esteu en procés de modificació del vostre lloc ;
-  o bé d’una avaria de la base de dades.

Per exemple, un missatge del tipus
> Unknown column 'articles.chapi' in 'where clause'
assenyala que el bucle crida a un criteri de selecció (chapi) que no està previst.

En canvi, un missatge del tipus
> Can't open file: 'spip_articles.MYD'
assenyala un problema greu de la mateixa base SQ: llavors, dirigiu-vos al vostre proveïdor d’hostatge per tal que revisi la seva instal·lació i/o repari la vostra base de dades. També podeu provar una auto-reparació de la base (si la vostra base ho permet).

Els articles

raccourcis/Les dreceres tipogràfiques

Per facilitar l’edició dels documents publicats amb l’SPIP, el sistema proposa un cert nombre de «dreceres SPIP» destinades:
-  a simplificar el seu ús pels usuaris que no coneixen l’HTML;
-  a facilitar el tractament automàtic de la configuració de la pàgina.

Naturalment que podeu utilitzar sempre el codi HTML en els documents de l’SPIP, però us aconsellem de fer servir preferentment algunes d’aquestes dreceres de l’SPIP (poc nombroses), que són molt fàcils de memoritzar i sobretot perquè permeten al sistema certes operacions automatitzades.

 

Les dreceres tipogràfiques simples de l’SPIP

Primer de tot, us mostrem aquí les dreceres tipogràfiques més usuals i més simples. Pels usuaris que desitgin afinar encara més el control de l’edició dels seus textos, presentarem versions més complexes d’aquestes dreceres.

N.B. Les dreceres simples responen àmpliament a la major part de necessitats, i permeten publicar un text en línia gairebé de forma tan simple com quan escrivim un correu electrònic.

-  Tipografia francesa automàtica

L’SPIP respecta automàticament les principals regles de la tipografia francesa- així els espais que no es poden treure són afegits al davant dels caràcters «:», «;», «!», «?» -, i col·locant espais inseparables davant i darrera les cometes «a la francesa».

(Nota: aquesta funció només es troba activa en els llocs on la llengua principal és el francès.)

-  Crear paràgrafs

Per crear paràgrafs, n’hi ha prou en deixar una línia buida (línia en blanc), de forma semblant a com separem els paràgrafs en un correu electrònic (ens «saltem» una línia).

El simple fet de «canviar de línia» (tecla de retorn) sense separar els dos paràgrafs per mitjà d’una línia buida (en blanc) no és suficient per provocar un canvi de paràgraf (ni tan sols provoca un canvi de línia).

Podeu deixar en blanc diverses línies seguides sense que això en modifiqui la presentació.


-  Inserir un símbol

Amb SPIP podem inserir un petit símbol a l’inici de línia: n’hi ha prou fent un retorn de línia i començar la nova línia amb un guionet («-»).

Preneu nota: en aquest cas un senzill canvi de línia és suficient (es poden fer enumeracions en el mateix paràgraf); però si «saltem» una línia abans de la línia que comença per un guionet, es mostrarà una línia buida (en blanc) al davant de l’enumeració;

Per exemple,

- Qu'est-ce que cela peut faire que je lutte pour la mauvaise cause puisque je suis de bonne foi?
- Et qu'est-ce que ça peut faire que je sois de mauvaise foi 
puisque c'est pour la bonne cause. (Jacques Prévert)

es mostrarà així :


-  Qu’est-ce que cela peut faire que je lutte pour la mauvaise cause puisque je suis de bonne foi ?
-  Et qu’est-ce que ça peut faire que je sois de mauvaise foi puisque c’est pour la bonne cause. (Jacques Prévert)

Fixem-nos que es tracta d’introduir un símbol i no crear una llista (per crear llistes vegeu)

-  Negreta i cursiva

Indiquem simplement un text en cursiva posant-lo entre claus simples: «...text {en italique} en...».

Indiquem un text en negreta posant-lo entre claus dobles: « ...text {{en negreta}} en...».

-  Els subtítols

Els subtítols són títols a l’interior d’un text que permeten indicar-ne l’estructura. A l’SPIP, els indiquem fàcilment posant-los entre claus triples: «{{{Un títol de part}}}» mostrarà el text en negreta i centrat:

Un títol de part

-  Línia de separació horitzontal

És molt simple inserir una línia horitzontal que ocupi tota l’amplada d’un text: posarem una línia que contingui, com a mínim, una successió de quatre guions, així:

----

es converteix en:



-  Enallaços hipertext

Crearem fàcilment un enllaç hipertext amb el codi següent:

L'SPIP és una iniciativa de [minirézo->http://www.minirezo.net/].

es converteix en:

l’SPIP és una iniciativa de minirézo

(Mnemotècnic: un guió seguit d’un símbol «més gran que» dibuixa un tipus de fletxa que ens indica que el text del lloc (abans de la fletxa) «apunta cap a» una adreça).

L’adreça del lloc pot ser una adreça absoluta (començant, com aquí, per http://), una adreça relativa (cap a una altra pàgina del mateix lloc), un enllaç a un document utilitzant un protocol d’Internet (ftp://...), una adreça de correu electrònic («[->minirezo@rezo.net]»)...

Aplicació específica: podeu mostrar amb totes les lletres un enllaç clicable sota la forma d’una adreça URL, no posant res al davant de la «fletxa». Per exemple, si posem:

[->http://dmoz.org/World/Deutsch/Kultur/Literatur/Autoren_und_Autorinnen/P/Proust,_Marcel/]

es veurà:

http://dmoz.org/World/Deutsch/Kultu...

Fixeu-vos que, en el cas de les URL molt llargues, la visualització es trenca (per evitar deteriorar la interfície gràfica), però l’enllaç hipertext apunta cap a una bona adreça.

És possible precisar la llengua de la pàgina cap a la que apunta l’enllaç, cosa que els navegadors mostraran segons la seva conveniència. Per això, cal posar el codi-llengua entre claudàtors.

[Un lloc en català{ca}->http:///www.adresse.tld]

Això està especialment recomanat quan la pàgina de destí no té la mateixa llengua que el vostre text.

Si volem donar més informacions sobre l’enllaç sense allargar excessivament la zona on clicar, podem provocar l’aparició d’una informació-emergent si posem abans de la fletxa el signe | seguit del text que desitgem:

[veure aquí|Aquest enllaç us explicarà tot allò que us cal saber->http:///www.adresse.tld]

mostraràveure aquí, la resta de text només apareixerà si hi passem el ratolí per sobre.

-  Enllaços hipertext a l’interior del lloc Web

Aquest mateix sistema d’enllaços hipertext facilita, a més, la creació d’enllaços dins del vostre lloc amb SPIP. L’única subtilesa consisteix en fixar-se amb el número de l’article, de la secció, o de la breu cap a la que es vol dirigir l’enllaç: NUMERO quan «visiteu», a l’espai privat, un article, una breu o una secció, la columna de l’esquerre conté un requadre indicant, amb caràcters grans, aquest número.

Aquest és el número que heu de posar a l’enllaç hipertext:

Aplicació específica: es pot, aquí també, no especificar res al davant de la «fletxa» ([->aut13]...). L’SPIP inserirà automàticament les informacions necessàries. En el cas d’un document adjunt o d’una imatge, si li hem donat un títol manualment, és aquest títol allò que es mostrarà; en cas contrari, s’utilitzarà el mateix nom del fitxer.

Les dreceres per esmentar la llengua i crear una informació-emergent, explicades pels enllaços externs, funcionen també pels enllaços interns.

per saber-ne més: enllaç cap a un glossari,
àncores nomenades.

-  Notes de peu de pàgina

Habitualment, una nota de peu de pàgina s’assenyala amb un número situat a l’interior del text, número que tornem a trobar a peu de pàgina i que ens proposa una informació complementària.

Dins l’SPIP, aquesta funcionalitat (força pesada de gestionar manualment amb l’HTML) està automatitzada: les notes són numerades per l’SPIP, que gestiona també els enllaços hipertex a l’interior del document per passar directament de la crida de la nota al text de la nota corresponent i viceversa.

Una nota de peu de pàgina està indicada, dins l’SPIP, entre claudàtors dobles: «Una nota [[Aquí la informació complementària.]] de peu de pàgina.» serà mostrada de la següent manera: «Una nota [1]de peu de pàgina.»

per saber-ne més de les notes no automàtiques

-  Citar un extracte (de fòrum)

Sovint és pràctic, en un fòrum de discussió, citar un extracte del missatge al que s’està responent. Per homogeneïtzar la presentació d’aquestes citacions, l’SPIP proposa la drecera ....

Per exemple:

<quote>SPIP és fantàstic.</quote>

Kiku, hi estic totalment d'acord :-)

dóna:

SPIP és fantàstic.

Kiku, hi estic totalment d’acord :-)

Funcionalitats més completes

Les dreceres que segueixen ofereixen funcionalitats més potents i d’un ús més específic.Si aquest és el primer contacte que teniu amb les dreceres de l’SPIP, és completament inútil que intenteu aprendre-ho de memòria des d’ara mateix. N’hi ha prou que sapigueu que existeixen ; quan en tingueu una veritable necessitat, retorneu a aquesta pàgina, llavors us resultarà més fàcil memoritzar aquelles dreceres de les que us siguin realment útils.

-  Taules

Per realitzar taules molt simples amb l’SPIP, n’hi ha prou amb fer línies, separant les « cel·les » amb el símbol «|» (pipe, un traç vertical), línies que comencen i acaben per traços verticals. És obligatori deixar línies buides (en blanc) abans i després d’aquesta taula.

Per exemple, la taula:

Cognom Nom Edat
Mollet Jesús 23 anys
Corrons desconegut
Flores Pere 46 anys
Rubiralta Cesc 4 mesos

es codifica així :

| {{Cognom}} | {{Nom}} | {{Edat}} |
| Mollet | Jesús | 23 anys |
| Corrons | | desconegut |
| Flores | Pere | 46 anys |
| Rubiralta | Cesc | 4 mesos |

Remarqueu que totes les entrades de la primera línia estan posades en negreta. L’SPIP identifica d’aquesta manera que es tracta d’una pàgina de capçalera, i li atribueix una presentació diferent de la resta de línies (fons de color diferent). La presència d’aquesta línia no és obligatòria.

Es pot també afegir una llegenda i un resum de la taula. Aquestes dues informacions són opcionals però són molt importants per fer que la taula sigui accessible a aquells que no hi veuen bé. El resum els dóna una idea millor del contingut de la taula.
Aquestes informacions s’especifiquen entre dobles línies verticals, abans de la taula, tal i com podeu veure aquí:

||Llegenda|Resum||
| {{Nom}} | {{Data de naixement}} | {{Població}} |
| Jaume | 5/10/1970 | Barcelona |
| Clara | 12/2/1975 | Badalona |
| Martí | 1/31/1957 | Navarcles |
| Maria | 23/12/1948 | Girona |

i ho veuríem d’aquesta manera:

Llegenda
Resum
Nom Data de naixement Població
Jaume 5/10/1970 Barcelona
Clara 12/2/1975 Badalona
Martí 1/31/1957 Navarcles
Maria 23/12/1948 Girona

Podem deixar d’especificar una de les dues informacions, però sobretot hem de pensar a posar una ratlla vertical simple al davant del resum si només s’especifica aquest: || | resum ||

També és possible fusionar una casella amb altres, reduint el seu contingut a |<| per fusionar-lo amb la casella que la precedeix horitzontalment; o a |^| per fusionar-la amb la casella que la precedeix verticalment.

||Taula amb fusió| Drecera de fusió||
| {{Columna 1}} | {{Columna 2}} | {{Columna 3}} |
| Línia 1 | L1C2 i L1C3 |<|
| Línia 2 | L2C2 i L3C2|L2C3|
| Línia 3 |^| L3C3 |

es mostrarà:

Taula amb fusió
Drecera de fusió
Columna 1 Columna 2 Columna 3
Línia 1 L1C2 i L1C3
Línia 2 L2C2 i L3C2 L2C3
Línia 3 L3C3

Confeccionar llistes o enumeracions

-  Un simple canvi de línia s’obté escrivint _ (el guionet de subratllat o underscore) a l’inici de la línia seguit d’un espai.

N.B. En tipografia clàssica, el canvi de línia simple és molt estrany (limitat essencialment a la poesia). Es confon sovint amb el canvi de paràgraf tal i com es veu en els documents impresos (sense espaiat vertical entre els paràgrafs), mentre que, per defecte, els navegadors Web insereixen un espai entre els paràgrafs. Molts usuaris busquen reproduir aquesta característica de l’impremta (sense espaiat vertical) inserint simples canvis de línia entre el que consideren que són paràgrafs ; això és un error que corre el risc de perjudicar la facilitat de manteniment i d’evolució del seu lloc. La solució consisteix en definir, als esquelets, una fulla d’estil (CSS) que descrigui el comportament dels paràgrafs (és a dir, segons les eleccions, sense espaiat vertical entre els paràgrafs, sangrat de la primera línia...).

-  Es poden fer enumeracions imbricades afegint asteriscs després del guió d’enumeració.

D’aquesta manera:

-* El teu cavall és:
-** alatzà;
-** bai;
-** negre;
-* però el meu conill és:
-** blanc;
-*** angora; 
-*** o de pèl llis.

dóna:

-  Finalment, es poden fer llistes numerades utilitzant el # en lloc de l’asterisc:

-# primer
-# segon
-# tercer

es mostrarà:

  1. primer
  2. segon
  3. tercer

-  Els enllaços hipertext cap a un glossari extern

D’altra banda, podeu crear molt ràpidament un enllaç hipertext cap a la definició d’un terme en un glossari extern. Per un terme donat, n’hi ha prou en inserir en el text la drecera [?terme].

D’aquesta manera, el codi següent : « {A la recerca del temps perdut} és l'obra més important de [?Marcel Proust] » es mostrarà així: «A la recerca del temps perdut és l’obra més important de Marcel Proust

». Penseu a clicar a l’enllaç per verificar que el terme entrat (un nom propi o un nom comú) està escrit amb l’ortografia correcta, i que apunta cap a una direcció vàlida.

El glossari extern definit prèviament és Wikipedia el qual imposa certes convencions sobre els títols. Aquesta enciclopèdia multilingüe escrita de mode cooperatiu està oberta a tots aquells que hi vulguin contribuir via Internet; preneu-vos el temps de coneixer-la i contribuir-hi per tal d’enriquir aquest fons de saber compartit.

Podeu referenciar també un altre glossari situant després del terme el signe # seguit del nom G del glossari. SPIP aplicarà llavors la funció glossire_G sobre el terme per obtenir l’enllaç a inserir. Aquesta funció haurà estat situada en el fitxer mes_options.php. Si el nom G acaba amb xifres, les treurem prèviament del nom, i formarem el segon argument de la funció, cosa que resulta molt útil per un glossari dividit en seccions. Escriurem:

[?read#man2]

per indicar que es referencia l’explicació del terme read a la secció 2 del glossari anomenat man.

Les dreceres per esmentar la llengua i crear una informació-emergent, explicats pels enllaços externs, funcionen també pels glossaris.


-  Àncores nomenades

Podeu definir «àncores HTML» per tal de poder construir un enllaç directe cap a un punt determinat a meitat d’una pàgina d’un lloc SPIP. En tindrem prou si hi inserim la drecera:

[direct<-]

i això ens crearà una àncora de nom direct. D’aquesta manera, si es tracta, per exemple, de l’article 3723, l’URL http://monsite/article.php3?id_article=3723#direct ens portarà directament a l’indret de l’article on hi ha situada l’àncora.

Hem de tenir en compte que les àncores són compatibles amb els enllaços a l’interior del lloc Web. Així, la drecera «[aquest punt precís->art123#precis]» ens portarà cap a l’àncora nomenada «precis» definida en l’article 123.


-  Notes no automàtiques

En la majoria de casos, el sistema de notes automàtiques que acabem d’esmentar és àmpliament suficient. No obstant, podeu gestionar les notes de manera no automàtica «forçant» l’elecció del número o la menció mostrada per realitzar l’enllaç.

El principi general consisteix en indicar l’elecció de la menció utilitzada entre claudàtors al començament de la nota:

Una nota «forçada»[[<xxx> El text de la nota.]]

Partint d’aquest principi:

podeu utilitzar les notes numerades automàtiques[[Posant el text de la nota entre claudàtors.]],
- però també forçar la numeració de la nota[[<23> Posant el número de la nota entre els símbols «<» i «>».]],
- utilitzar les notes en forma d'asteriscs [[<*> Posant simplement un asterisc entre els símbols «<» i «>».]],
- crear notes sense referències (no numerades); atenció, aquestes notes no presenten cap enllaç entre la nota i la crida de la nota[[<> En n'indiquant rien entre les symboles «<» et «>».]],
- donar un nom (amb totes les lletres) a una nota; és molt utilitzat en les referències  bibliogràfiques[[<Rab> François Rabelais.]];
- recordar una nota ja existent[[<23>]] indicant el número d'aquesta nota entre els símbols «<» i «>» i deixant buida la resta de la nota.

dóna:

podeu utilitzar les notes numerades automàtiques [2],
-  però també forçar la numeració de la nota [23],
-  utilitzar les notes en forma d’asteriscs [*],
-  crear notes sense referències (no numerades); atenció, aquestes notes no presenten cap enllaç entre la nota i la crida de la nota,
-  donar un nom (amb totes les lletres) a una nota; és molt utilitzat en les referències bibliogràfiques [Rab];
-  recordar una nota ja existent [23] indicant el número d’aquesta nota entre els símbols «<» i «>» i deixant buida la resta de la nota.

-  Evitar les dreceres de l’SPIP

En alguns casos, pot ser útil indicar a l’SPIP que algunes parts d’un document no siguin «tractades» pel filtre de les dreceres tipogràfiques: no voleu corregir la tipografia, voleu mostrar el codi font (per exemple en PHP, JavaScript...)...

El codi d’aquesta drecera és:

<HTML>el text no
es vol transformar; atenció!</HTML>

el que ens dóna:

el text no es vol transformar; atenció!

(fixeu-vos aquí en l’absència d’espais abans del punt i coma i del signe d’admiració).

-  Mostrar el codi informàtic

Alguns usuaris d’SPIP volen, a vegades, mostrar el codi informàtic a les seves pàgines. La drecera ... té aquesta finalitat.

Exemple :

<code><?php     // això és llenguatge php<br>
      echo "bon dia";
?></code>

dóna

<?php     // això és llenguatge php
      echo "bon dia";
?>

Hi ha un altre drecera per publicar extractes de codi informàtic de diverses línies: .... Aquesta posa el codi en un «formulari» (s’utilitza sovint en aquesta pàgina). L’avantatge d’aquest mètode és facilitar en gran manera el copiar-enganxar a partir de la vostra pàgina Web: n’hi ha prou en col·locar el punter a l’interior del codi, de fer un «selecciona-ho tot» (alt-A) per poder copiar directament el codi. A més, en nombrosos navegadors, aquest quadre permet restituir les tabulacions al començaament de línia.

Aquí en teniu un exemple:

class Texte {
	var 
type = 'texte';
	var 
texte;
}

 class Champ {
	var 
type = 'champ';
	var 
nom_champ, 
id_champ;
	var 
cond_avant, 
cond_apres; // tableaux d'objets
 var 
fonctions;
}

[1Aquí la informació complementària..

[2Posant el text de la nota entre claudàtors..

[23Posant el número de la nota entre els símbols «<» i «>».

[*Posant simplement un asterisc entre els símbols «<» i «>».

[RabFrançois Rabelais.

arttitre/Títol, avantítol, subtítol

Títol, avantítol, subtítol

-  El títol és obligatori.

-  L’avantítol i el subtítol són totalment opcionals. Si no els necessiteu, deixeu-los buits, la presentació del lloc s’adaptarà automàticament a la seva presència o absència.

Els administradors del lloc poden, si així ho desitgen, suprimir totalment la utilització de l’avantítol i/o del subtítol, mitjançant la pàgina «Configuration précise».

artrub/Escollir la secció

Triar la secció

El menú assenyala tota la jerarquia de les seccions (tal i com van ser creades pels administradors del lloc): seleccioneu la secció en la que vulgueu posar l’article.

Molts usuaris debutants sembla que ignoren completament aquesta funció tan simple, i deixen el seu article «a qualsevol banda» dins l’estructura del lloc. Per tant, s’aconsella als administradors que, abans de validar un article, verifiquin sempre que aquest es troba dins la secció adequada.

artdesc/Descripció ràpida

La descripció ràpida

La descripció ràpida és utilitzada per la navegació per l’interior del lloc: permet assenyalar breument, en els sumaris per exemple, el tema de l’article.

Aquesta descripció és opcional; tot i que es pot redactar de la llargada que hom vol, originàriament ha estat previst per textos molt curts (una o dues frases), que figuraran a les llistes d’articles (sumaris, llistes dels articles per autor, selecció d’articles per paraules clau, respostes del motor de cerca, etc.).

Els administradors del lloc poden, via la interfície de «<a href="./?exec=aide_index&aide=confart" target="_top">Configuració precisa», inhabilitar totalment el mostrar la descripció.

artchap/Encapçalament

La capçalera

La capçalera, en l’argot de la premsa, assenyala el text curt que «encapçala» l’article. El seu ús és opcional.

Els administradors poden, per mitjà de la interfície de «<a href="./?exec=aide_index&aide=confart" target="_top">Configuració precisa», inhabilitar totalment la utilització de la capçalera.

artvirt/Redirecció d’un article

Redirecció de l’article

Aquesta opció permet crear un «article virtual»: es tracta d’un article del qual el titular, la data i els autors estan registrats en el vostre lloc sota SPIP, però que apunta cap a una altra adreça.

Aquesta funcionalitat us permet referenciar en el vostre sistema SPIP articles que no estan realitzats amb l’SPIP (per exemple, per integrar a la navegació del vostre lloc sota SPIP pàgines realitzades anteriorment a la instal·lació de l’SPIP).

Per indicar que el vostre article és un «article virtual», n’hi ha prou indicant, al quadre corresponent, el URL de l’article-objectiu (en cas d’una referència externa al vostre lloc) o la drecera SPIP vers l’article, la secció, la breu etc. del vostre lloc (art123, br5, doc28, ...)

Per suprimir el redireccionament, n’hi ha prou en «buidar» el quadre de redirecció (esborrar l’adreça de l’article-objectiu).

arttexte/Text

El text de l’article

Gens complicat: es tracta del text del vostre article, com el seu nom indica.

-  Hi ha un punt, no obstant, que a vegades pot plantejar problemes: la llargada dels textos. Per a alguns textos molt llargs (per la nostra experiència, a partir de 32 kB), pot passar que el text sigui fragmentat o completament rebutjat durant la seva transferència dins de l’SPIP. Aquest problema no és degut a l’SPIP, sinó als navegadors Web que utilitzeu. Quan us trobeu davant d’un text «massa llarg» per un navegador, proveu amb un altre navegador.

-  El text de l’article es presta particularment a la utilització dels dreceres tipogràfiques de l’SPIP.

artdate/Data

La data de publicació en línia

La data de l’article correspon, generalment, a la data de la seva posada en línia (o de la seva publicació en el lloc Web).

-  Aquesta data s’estableix automàticament en el moment de ser validat l’article per un administrador (per tant, en el moment de mostrar-se en el lloc públic).

-  No obstant, després de la validació, l’administrador pot modificar aquesta data.

artdate_redac/Data de redacció anterior

La data de redacció anterior

Aquesta funció ha estat afegida per casos molt específics, quan l’SPIP es fa servir per instal·lar arxius i aquests arxius han de tenir una data de publicació diferent a la de la posada en línia.

Es tracta de poder assenyalar que un document ja ha estat objecte d’una publicació abans: article de diari, llibre... o d’una publicació futura (publicació d’aquest article en un proper número).

-  Per defecte, aquesta data no es mostra: el botó «No mostrar de la data de redacció anterior» està seleccionat en el moment de la creació de l’article.

-  Si voleu assenyalar aquesta data, heu de seleccionar a la vegada l’opció «Mostrar la data» i utilitzar els menús desplegables per fixar-la.

Aquesta data, contràriament a la «data de publicació» de l’article, no es calcula automàticament en el moment de la validació de l’article. És, per això, que pot ser modificada en tot moment.

Els administradors poden, via la interfície de «<a href="./?exec=aide_index&aide=confart" target="_top">Configuració precisa», desactivar la utilització de la data de redacció anterior.

artauteurs/Els autors

Els autors

Quan un administrador o un redactor crea un article, és considerat automàticament com l’autor d’aquest article. En alguns casos s’haurà de canviar els autors (quan integrem en el lloc un text d’una altra persona, quan un text no ha de ser signat, quan aquest és editat per diversos usuaris...)

-  Afegir un autor

Un menú desplegable mostrant la llista de tots els redactors del lloc permet seleccionar i afegir un nou autor.

Si més de 50 redactors participen en el lloc, és difícil de presentar-los en forma de menú desplegable (temps de càrrega interminable; en aquest cas, el menú desplegable és substituït per un quadre de cerca: indiqueu el nom de l’autor que voleu afegir, i feu un clic sobre «Cerca». Si diversos redactors corresponen a aquesta cerca, el sistema us proposarà seleccionar aquell que més us convingui.

-  Treure un autor

A continuació de cada autor de l’article, un enllaç «Treure l’autor» permet simplement esborrar aquest autor.

És únicament com autor d’aquest article que el redactor és suprimit; segueix present, evidentment, a la llista dels redactors del lloc.

-  Substituir un autor per un altre

Això es fa en dues etapes: fa falta simplement afegir el nou autor, i treure l’anterior (veure més amunt).

-  Noteu finalment que els administradors tenen força més possibilitats sobre aquesta llista d’autors que els redactors. Els redactors no poden, en particular, treure’s ells mateixos d’un article. Si un redactor vol publicar un article anònim (sense autor), ha de demanar a un administrador que li faci aquesta operació.

logoart/Logotip de l’article

Logotip de l’article

L’SPIP us permet instal·lar un logotip que correspongui a l’article. D’aquesta manera, dins de la interfície de navegació del lloc públic, serà possible visualitzar un botó gràfic que porti a l’article.

En un article, és possible:
-  no utilitzar logotip;
-  instal·lar un logotip gràfic simple;
-  utilitzar un logotip animat que gestioni la «imatge canviant» (logotip «2 posicions»: el logotip canvia la seva aparença quan el ratolí s’hi desplaça pel damunt).

-  Formats d’imatges

Quan creeu les imatges (amb el programa habitual), ho heu de fer en un dels formats seguents:
-  GIF (el fitxer GIF pot ser un «GIF animat»);
-  JPEG;
-  PNG (desaconsellat, alguns navegadors no permeten la seva visualització correcta).

Amb la finalitat d’evitar els greus errors de manipulació, l’SPIP rebutja els fitxers d’imatges d’una talla superior als 256 kB. Un consell: gairebé tots els «botons» són elements de la interfície gràfica, vetlleu perquè el seu pes (nombre de quilooctets) no sigui massa elevat (en general, menys de 10 kB) si voleu que la navegació al vostre lloc sigui fluïda.

Vigileu sobretot que el nom dels vostres fitxers tingui una terminació que mostri el seu format: .gif, .jpg o .png. El nom del fitxer no té cap importància, a condició de no oblidar aquesta terminació.

Si creeu un botó per gestionar una «imatge canviant», heu de fer dos fitxers gràfics diferents (un pel botó «normal», i un altre que es mostri quan al botó se li desplaci el ratolí pel damunt): convé que aquests dos fitxers tinguin exactament la mateixa mida (en píxels).

-  Logotip simple (sense imatge canviant)

 Per afegir un botó, hi ha disponible una interfície a la columna de l’esquerra de l’article, amb el títol «LOGOTIP DE L’ARTICLE».

Segons quina sigui la versió del vostre navegador, feu un clic damunt del botó; «Cerca», «Seleccionar», «Fitxer»... Això activa l’obertura d’una interfície que permet seleccionar, dins del disc dur, el fitxer gràfic corresponent al vostre botó.

Una vegada seleccionat el fitxer, feu un clic en el botó; «Carregar». Llavors es visualitza el vostre logotip. Porta a continuació el botó «Suprimir el logotip», que us permet, simplement, suprimir aquest logotip.

Si no penseu realitzar un logotip amb imatge canviant, no necessiteu fer cap més operació.

-  Reemplaçar el logotip

 Pot passar que es vulgui canviar el logotip per un altre fitxer. Això es fa en dues etapes:

-  primerament «Suprimir el logotip»: la interfície precedent, dotada d’un botó per a «Descarregar», apareix novament;
-  descarregar el fitxer altre cop, segons la mecànica ja descrita.

Segons el funcionament dels navegadors, la imatge que es mostra llavors pot ser errònia, perquè es tracta encara de la versió anterior (la imatge es troba «a la memòria cau» del navegador). Cliqueu damunt d’aquesta imatge (amb el botó dret del vostre ratolí, o mantenint la tecla «ctrl» si és un Macintosh) per tal que aparegui un menú desplegable local: seleccioneu l’opció «Recarregar aquesta imatge»(o, en anglès, «Reload image»). Llavors s’hauria de visualitzar la nova versió del logotip.

-  Logotip amb imatge canviant

 Després de la instal·lació del primer fitxer (logotip senzill), la interfície mostra no únicament el logotip que heu instal·lat al servidor, sinó que també hi afegeix una segona interfície, amb el nom «Logotip amb imatge canviant». És per aquesta interfície que podeu indicar el segon fitxer necessari per gestionar aquesta imatge canviant.

Si, un cop instal·lats els dos fitxers, suprimiu el primer (el botó «simple»), la interfície del segon logotip no es torna a mostrar més. Evidentment, en absència del primer logotip, no hi ha cap raó de gestionar qualsevol «imatge canviant»!

No és necessària cap intervenció en el «text» de l’article. Quan es mostra al lloc públic, la gestió dels logotips de les seccions es fa de manera totalment automàtica. El codi HTML serà generat en funció de la mida del logotip, i la funció en JavaScript d’imatge canviant també es crea automàticament.

artstatut/Estat de l’article

L’estat de l’article

L’estat de l’article correspon a la seva situació editorial dins del lloc. L’article pot estar:
-  en procés de redacció;
-  proposat per a l’avaluació;
-  publicat en línia;
-  a la paperera;
-  rebutjat.

Aquestes etapes, que només els administradors poden modificar, permeten la gestió del lloc.

N.B. L’estat dels articles es simbolitza per petites icones de colors.

Article en procés de redacció

Quan es crea un article, es considera naturalment que està «en procés de redacció»: els seus autors estan en procés d’editar-lo, modificar-lo...

L’article «en procés de redacció» només és visible pels autors de l’article i pels administradors. Els altres redactors del lloc no hi tenen accés.

Article proposat per a la seva avaluació

Quan l’autor considera que el seu article està preparat, el «proposa» als altres participants, per tal que sigui eventualment discutit col·lectivament, abans de ser validat (publicat en línia) o rebutjat.

Quan l’article és «proposat per a l’avaluació», s’indica a la pàgina «novetats» de tots els usuaris de l’espai privat, que són d’aquesta manera convidats a discutir-lo mitjançant el fòrum de discussió intern situat a continuació de l’article.

Aquest article es troba llavors visible per a tots els redactors. En canvi, només pot ser modificat pel seu autor o per un administrador.

Article publicat en línia

Després d’haver estat, eventualment, discutit pels redactors (durant la fase de «proposta»), un article pot ser «validat», és a dir publicat en línia per un administrador. A partir d’aquest moment, tots els visitants del lloc públic hi tenen accés.

Quan un article es publica en línia, només els administradors el poden modificar. El seu autor, si hi vol fer correccions, ho ha de demanar a un administrador.

Article rebutjat

Un article «proposat» que no fos adequat amb la línia editorial del lloc Web pot ser «rebutjat» si els administradors no volen publicar-lo en línia.

Un article «rebutjat» només és visible pel seu autor i pels administradors.

Un article «rebutjat» ja no pot ser modificat pel seu autor, que no el podrà proposar per a la seva publicació. En el cas d’un article que necessiti alguns retocs, serà preferible tornar-lo a posar «en procés de redacció» en lloc de «rebutjar-lo» purament i simple, per tal que el seu autor el pugui modificar i tornar-lo a presentar més endavant.

Article a la paperera

Només un administrador pot enviar un article a la paperera.

Un article «a la paperera» ja no és visible a l’espai privat, ni pels administradors. Alerta doncs, aquesta opció és «violenta»: l’article desapareix completament.

En realitat, l’article sempre queda guardat dins la base de dades, però es torna difícilment accessible per mitjà de les utilitats de l’SPIP.

Aquesta opció queda reservada doncs als articles que s’han creat per error o que volem destruir totalment. Sovint és preferible emprar l’opció «Article rebutjat», que és menys definitiva.

-  Noteu finalment que els administradors poden en qualsevol moment modificar l’estat d’un article. Un article publicat també pot ser tornat a posar en «redacció». De tota manera, un cop un article es publica en línia, convé no abusar d’aquests canvis d’estat: en efecte, obtindríeu un lloc «foradat», amb pàgines que apareixen i desapareixen. Això no agrada gens als visitants.

artprop/Proposar el seu article

Proposar un article

Quan l’article es troba «en procés de redacció» (veure la secció «L’estat de l’article»), va seguit del botó «Demanar la publicació d’aquest article».

Només l’autor de l’article pot realitzar aquesta operació.

Això significa que l’article queda llavors «Proposat per a l’avaluació», és a dir presentat a tots els altres redactors, que són convidats a comentar-lo a l’espera d’una validació (publicació) o d’un refús per part dels administradors.

Atenció: un vegada l’article és «proposat per a ser avaluat», no li és possible a l’autor canviar la seva decisió i tornar a posar el text «en procés de redacció». Per tant, no s’ha de realitzar l’operació «Demanar la publicació d’aquest article» fins que l’autor consideri el seu text com a íntegre i definitiu. Després, nomès un administrador podrà tornar a posar el text «en procés de redacció».

Les seccions

rubhier/Una estructura jeràrquica

L’estructura jeràrquica de les seccions

L’estructura de les seccions constitueix la carcassa del lloc ; és la que determinarà la seva interfície, el mode de navegació, les relacions entre articles i breus...

A l’SPIP, aquesta estructura és de tipus jeràrquic : una secció pot contenir subseccions que, al mateix temps, continguin altres subseccions, etc.

A l’exemple que es mostra aquí a dalt, es pot comprendre molt bé que la secció 222 depèn de la secció 22, que depèn, a la vegada, de la secció 2, que no depèn de cap altra secció (en aquest cas, es considera que la secció 2 es troba a l’arrel del lloc Web).

Per estructura jerarquitzada, entenem el fet de que una secció depèn només d’una única secció (i no de diverses), i que una secció no pot dependre d’una de les seves pròpies subseccions (és a dir : l’SPIP no autoritza les referències circulars). Aquesta estructura, molt clàssica, va ser escollida per la seva simplicitat d’ús.

Només els administradors poden crear, modificar o suprimir seccions.

rubrub/Escollir la secció

Escollir la secció

El funcionament d’aquest menú desplegable és molt simple : el menú indica tota la jerarquia de les seccions (tal i com han estat creades pels administradors del lloc). N’hi ha prou en seleccionar aquella en la que vulgueu situar la subsecció.

-  Desplaçar una secció

Mitjançant aquest menú desplegable, podeu fer que aquesta secció depengui d’una altra secció. En aquest cas, tinguem present que el conjunt de subseccions que pugui contenir seran « desplaçades » amb ella en la jerarquia del lloc. De la mateixa manera, els articles continguts en aquesta secció i les seves subseccions es desplacen amb ella.

rublogo/Logotip de la secció

Logotip de la secció

<img src="AIDE/fr/logoart-2.gif" alt=" " border="0" align="right"> Al vostre lloc hi podeu instal·lar un logotip per a cadascuna de les seccions. Aquest logotip pot ser o un logotip únic (imatge fixa) o un logotip amb dues posicions (imatge que canvia quan s’hi desplaça el ratólí pel damunt).

La instal·lació d’imatges pel logotip de secció es fa com en el cas del <a href="./?exec=aide_index&aide=logoart" target="_top">logo d’un article.

N.B. Els logotips de les seccions tenen un funcionament recursiu: davant l’absència d’un logotip per una secció determinada, l’SPIP intentarà substituir-lo amb el logotip d’una secció de la que aquesta depengui.

En la jerarquia que veiem a sobre, davant l’absència d’un logotip per la secció 221, l’SPIP li posarà (només per la visita del lloc públic) el logotip de la secció 22 o fins i tot, si aquesta tampoc té logotip, pel de la secció 2. Sinó, l’SPIP visualitzarà el logotip instal·lat a l’arrel del lloc.

Tingueu present també que, si el webmestre ho ha programat d’aquesta manera, el logotip d’una secció podrà ser utilitzat com a logotip de substitució pels articles que conté.

Les breus

breves/Les breus

Les breus

Les breus constitueixen un mètode simple i ràpid de publicació dins l’SPIP. Contràriament als articles, les breus estan constituïdes d’un nombre molt reduït d’informacions: un títol, un text i un enllaç hipertext. D’aquesta manera, el sistema de breus és ideal per un seguiment de l’actualitat, una revista de premsa en línia, etc.

brevesrub/Escollir la secció

Posició de les breus dins l’estructura del lloc

Amb l’objectiu de simplificar el seu ús (i per evitar que les breus no facin doble treball amb els articles), la integració de les breus dins la jerarquia de les seccions es redueix al mínim necessari : les breus depenen únicament de les seccions situades a l’arrel del lloc.

Seccions

En el nostre exemple, podrem posar breus dins de les seccions 1 i 2, però no dins de les subseccions (contràriament als articles, que es poden situar en qualsevol lloc). És per això que la presentació de les breus es fa directament en funció de les seves grans seccions, i el menú desplegable que permet assenyalar la posició de les breus és molt curt.

breveslien/L’enllaç hipertext

L’enllaç hipertext de les breus

Per facilitar la utilització de les breus dins el marc d’una revista de premsa en línia, cada breu pot tenir la indicació d’un enllaç hipertext. N’hi ha prou en assenyalar el títol del lloc o de l’article al que es fa referència i la seva adreça (URL).

Evidentment, aquestes informacions són opcionals.

N. B. Aquest sistema d’enllaç no impedeix integrar enllaços hipertext dins del cost del text de la breu, però l’enllaç hipertext separat permet al webmestre del lloc d’aplicar-li un tractament gràfic específic.

brevesstatut/L’estat de la breu

L’estat de la breu

La gestió d’una breu és més simple que la d’un article. No té autor i el seu estat pot ser «Proposat, «Validat» o «Refusat». Només els administradors poden modificar-ne el seu estat.

-  Breu proposada

Les breus «proposades» es visualitzen a la pàgina «Novetats»: tots els redactors les poden consultar i modificar. Els administradors tenen a la seva disposició dues possibilitats : validar-les o refusar-les.

-  Breu validada

Les breus « validades» són aquelles que es poden veure en el lloc públic. A partir d’aquest moment, només els administradors les poden modificar.

-  Breu refusada

Une breu «refusada» no es publica al lloc públic. Només els administradors hi poden accedir en l’espai privat.

breveslogo/El logotip de la breu

Logotip de la breu

Formulaire de logo Podeu instal·lar en el vostre lloc un logotip per cada breu. Aquest logotip pot ser o un logotip únic (imatge fixa), o un logotip amb dues posicions (imatge que canvia quan s’hi desplaça el ratolí pel damunt).

La instal·lació de les imatges per aquest logotip d’una breu es fa de la mateixa manera que pel logotip d’un article.

Imatges i documents

ins_img/Inserir imatges

Inserir imatges dins el text

L’SPIP us ofereix la possibilitat d’il·lustrar els articles i breus amb imatges. S’efectua en diverses etapes: heu d’enviar el fitxer de la vostra imatge cap al lloc, després inserir-la a l’interior del text.


Preparació: Formats d’imatges

Quan creeu les vostres imatges (amb l’aplicació habitual), heu de desar-les en un dels formats següents:
-  GIF (extensió .gif),
-  JPEG (extensió .jpg),
-  PNG (extensió .png).

Hauríeu de fixar-vos sobretot en que el nom dels vostres fitxers tinguin una extensió que indiqui el seu format: .gif, .jpg o .png. Si el fitxer que instal·leu no té aquesta extensió, el sistema no sabrà utilitzar la imatge.


Primer pas: Instal·lació de les imatges al servidor

 Abans de poder inserir les vostres imatges dins el text, és necessari haver-les instal·lat al servidor. Això es fa, en l’SPIP, mitjançant la interfície gràfica.

Quan «modifiqueu» un article o un breu, la columna de l’esquerra us proposa una interfície anomenada: «Afegir una imatge». Això es presenta en la forma d’un camp seguit d’un botó anomenant, segons els navegadors, «Recórrer», «Navegar», «Seleccionar», «Fitxer»...

Quan feu un clic en aquest botó, s’obre una interfície que us permet accedir al vostre disc dur i assenyalar quin fitxer gràfic és el que voleu seleccionar.

Un cop fet això, feu un clic en el botó anomenat «Carregar».

Si l’operació ha reeixit, la vostra imatge apareixerà a la columna de l’esquerra, completada amb diverses indicacions...


Segon pas: Les informacions relacionades amb la vostra imatge

 Un cop la vostra imatge ha estat enviada al servidor, apareix una casella a l’esquerra de la pantalla. Allà hi ha totes les informacions necessàries que li concerneixen. (Una part d’aquestes informacions queda amagada, feu un clic en el triangle per «desplegar» el quadre d’informació.)

-  Presentació en forma de miniatura. Mostra una visualització prèvia de la vostra imatge. Si la imatge és molt gran (més de 200 píxels d’amplada), es mostra una versió de mida més reduïda.

-  Dreceres de l’SPIP. Veure més avall : l’SPIP us recorda les 3 « dreceres » que us permeten inserir aquesta imatge a l’interior del vostre text. Noteu que cada imatge està «numerada» així: «IMG1», «IMG2»... Aquestes «dreceres» són utilitzades al tercer pas.

-  Mida de la imatge. Just a sota de la imatge, s’hi mostra la llargada i l’amplada de la vostra imatge (en píxels - o «punts»).

-   Títol i descripció de la imatge. Podeu, si ho desitgeu, indicar un nom i una descripció per cada imatge. Per exemple, una explicació, fer esment del copyright del fotògraf...

-  Suprimir aquesta imatge. Com el seu nom indica, el botó «Suprimir aquesta imatge» permet esborrar aquest fitxer, si heu fet un error de manipulació, o si finalment decidiu no utilitzar la imatge dins del text. S’aconsella esborrar les imatges inutilitzades, per evitar omplir el servidor amb fitxers inútils.

Podeu tornar a començar l’operació amb cadascuna de les imatges que desitgeu (un article o un breu poden contenir tantes imatges com es necessitin).


Tercer pas: Inserir una imatge a l’interior del text

En aquest punt, els fitxers gràfics es troben en el servidor, però encara falta indicar en quin lloc del text els voleu inserir. Per fer això, inútil utilitzar HTML, l’SPIP us proposa una «drecera» que permet inserir la vostra imatge fàcilment.

-  Imatges sense comentaris

Per cada imatge, aquest és el codi de les 3 dreceres:
-  <img1|left>
-  <img1|center>
-  <img1|right>

Copieu una d’aquestes dreceres (el número correspon al de la imatge, i canvia, doncs, per cada fitxer), i l’inseriu a l’interior de la casella «Text», allà on vulgueu situar la imatge dins de l’article. «left» alinea la imatge a l’esquerre, «right» a la dreta, i «center» col·loca la vostra imatge al centre del text.

Quan es mostri en pantalla, l’SPIP substituirà aquestes dreceres pel codi HTML corresponent, calculant automàticament la mida de les imatges.

-  Imatges amb títol i descripció

Si heu indicat un títol i/o una descripció, els codis són substituïts per:
-  <doc1|left>
-  <doc1|center>
-  <doc1|right>

S’utilitzen de la mateixa manera descrita més amunt; no obstant, quan s’insereix una «drecera» d’aquest tipus, l’SPIP insereix en el vostre text no solament la imatge, sinó també el títol i la descripció que li heu donat. D’aquesta manera la vostra imatge es mostra, eventualment, amb una explicació i l’esment del copyright, el nom de l’artista, etc.

ins_doc/Adjuntar documents

Adjuntar documents multimèdia

La interfície de l’SPIP us permet oferir en el vostre lloc fitxers multimèdia (so, vídeo, textos...).

Els redactors poden afegir documents als articles. Aquests documents poden ser presentats o bé a continuació del text (a l’estil dels «fitxers adjunts»), o bé a l’interior del text en forma d’icona.

Els administradors del lloc poden, a més a més, instal·lar documents directament a les seccions.

Anoteu bé la diferència important entre aquests dos usos: adjunts als articles, els documents són «fitxers adjunts», que no tenen interès sense l’article al que estan associats (en la navegació dins del lloc, podem consultar aquests fitxers a partir dels articles); quan estan instal·lats directament en les seccions, els documents es converteixen en elements del lloc comparables als articles i breus, i no uns simples complements d’informació.


Primer pas: Instal·lació dels documents al servidor

 La instal·lació dels fitxers al servidor es fa mitjançant la interfície «Afegir un document» pels articles, i «Publicar un document en aquesta secció» per les seccions.

Us adonareu que, pels articles, aquesta interfície apareix a dos llocs diferents: al final de la pàgina de cada article, i a la columna de l’esquerra (sota les imatges) quan es modifica un article. Aquestes interfícies tenen exactament la mateixa funció, però utilitzareu l’una o l’altra en funció de les vostres necessitats. Per les seccions, la instal·lació dels documents es fa a la mateixa pàgina d’aquesta secció.

Abans d’instal·lar els vostres fitxers, heu de crear-los en el vostre ordinador. La interfície d’enviament dels documents us recorda la llista dels formats autoritzats en el sistema. Verifiqueu que anomeneu els vostres fitxers amb la terminació correcta (per exemple, «xxxxxx.mp3» per un fitxer en format MP3.

La interfície és la mateixa que per les imatges: el botó «Fitxer», o «File», o «Recórrer», «Navegar» (segons els navegadors) obre una finestra que us permet seleccionar el fitxer en el vostre disc dur. Una vegada heu seleccionat el fitxer, feu un clic a «Carregar» per enviar el fitxer. Atenció: segons la mida del vostre fitxer, aquesta operació pot durar estona. Tingueu també en compte que, segons les normes del vostre proveïdor d’hostatge, els fitxers molt grans poden ser rebutjats; en aquest cas, podeu evitar aquesta limitació instal·lant els vostres fitxers per FTP.


Segon pas: Informacions i icona

 Una vegada el fitxer ha estat transferit al servidor, apareix un quadre d’informació. S’hi poden realitzar diverses operacions.

-  Icona de previsualisació

Aquesta noció és molt important : contràriament a les imatges, que s’insereixen en el cos del text, els documents no apareixen directament. Al visitant se li mostra una icona, sobre la que ha de fer un clic per obtenir el document corresponent.

La part superior del quadre d’informació et permet escollir la icona de previsualització. Podeu optar per una icona per defecte, o instal·lar un logotip personalitzat.

La icona per defecte és instal·lada automàticament pel sistema, en funció del format del document. L’avantatge de deixar aquesta icona és que la presentació dels documents d’un mateix tipus en el conjunt del vostre lloc serà uniforme.

Si ho preferiu, podeu instal·lar un logotip (preferiblement de mida reduïda, i en format GIF, JPG o PNG), que apareixerà en lloc de la icona per defecte. Una vegada tingueu aquest logotip instal·lat, un enllaç «Suprimir la icona personalitzada» us permetrà, si és necessari, retornar a la icona per defecte.

-  A la pàgina de modificació dels articles, es mostren les «dreceres» que us permeten inserir el document al cos del text, de la mateixa manera que les de les imatges.

-  La part inferior us permet posar un títol i fer una descripció del vostre document. És inútil indicar aquí el format i el pes del fitxer multimèdia, donat que el sistema de publicació mostra automàticament aquesta informació.

-  Finalment, el botó «Suprimir aquest document» permet esborrar els documents inútils. Anoteu bé: és obligatori suprimir els documents no desitjats perquè si no es fa apareixeran en el lloc públic.

-  En el cas dels documents instal·lats a les seccions, podeu a més modificar la data de publicació en línia del document (amb el mateix principi que modifiqueu la data de publicació d’un article o breu). Un cop acabats aquests canvis, els documents de les seccions es troben disponibles immediatament en el lloc públic (no és necessari «validar-los» tal i com passa amb les breus o els articles).


Tercer pas: Inserir els documents en el text dels articles

Pels documents associats als articles, n’hi ha prou amb instal·lar-los i precisar les informacions (passos 1 i 2 indicats més amunt). Quan publicareu l’article, aquests documents apareixeran a continuació del text en forma d’una llista de documents adjunts.

No obstant, també podeu decidir que voleu inserir les icones dins del text. Obtindreu d’aquesta manera imatges a les que podreu fer un clic a l’interior de l’article.

Aquí, el procediment és exactament el mateix que per les imatges, amb la diferència que les icones seran elements als que podreu fer un clic. Inseriu una drecera del tipus <imgxx|yy> o <docxx|yy> segons si voleu mostrar només la icona o bé el títol i la descripció.

Preneu nota: els documents que instal·leu a l’interior del text no apareixeran més a sota l’article. Pels articles, hi ha dos emplaçaments on apareixen els documents: a l’interior del text (icona clicable), o a continuació de l’article amb el nom «Document adjunt».


Cas particular: Els documents de vídeo i sonors

Alguns formats de fitxers multimèdia estan concebuts per ser mostrats directament a una pàgina Web (per exemple un vídeo inserit directament a l’article).

Per poder inserir aquest tipus de documents en el cos de l’article, no en forma d’icona clicable sinó com a animació multimèdia, heu d’indicar les seves dimensions : amplada i alçada sens falta superiors a zero (pels fitxers d’àudio, escollireu com a amplada la dimensió que vulgueu atribuir al cursor de reproducció, i una alçada reduïda, per exemple, 25 píxels).

Preneu nota: les caselles que us permeten indicar les dimensions només apareixen en aquells documents el fitxer dels quals correspon a alguns dels formats acceptats per l’SPIP per a la seva integració a l’interior dels articles (especialment: avi, quicktime, real, flash).

Un cop s’han fixat aquestes dimensions, una drecera SPIP suplementària us serà proposada, del tipus <embxx|yy> (per recordar: «embed»).

Si coneixeu bé el funcionament d’aquests tipus d’inclusió, recordeu que podeu afegir paràmetres suplementaris, per exemple:

<emb54|center|autostart=true|quality=hight>

ins_upload/Installer des fichiers par FTP ou SSH

Instal·lar fitxers per FTP o SCP

Alguns servidors prohibeixen l’enviament de fitxers a través d’una interfície Web. o en limiten la mida. I fins i tot quan això és possible, pot ser una mica complicat enviar fitxers pesants d’aquesta manera. SPIP permet donar la volta a aquestes limitacions instal·lant directament els fitxers que voleu fer servir com imatges o com a documents per FTP o SCP.

Per tant, aquesta operació està reservada evidentment a les persones que posseeixen aquests drets de connexió cap als discs dels servidors HTTP.

-  La carpeta de transferència

L’emplaçament de la carpeta on posar els vostres fitxers depèn del vostre estatus sobre el lloc i de la versió d’SPIP que tingueu instal·lada. Abans d’SPIP 1.9 aquesta carpeta era la subcarpeta upload de ecrire, i SPIP només feia aparèixer el seu contingut als administradors principals del lloc Web. A partir d’SPIP 1.9, la carpeta de transferència és una subcarpeta de tmp, s’anomena encara upload i SPIP només deixa aparèixer la totalitat del seu contingut als principals administradors del lloc. Però, a més, està previst que hi puguin haver tantes subcarpetes com administradors restringits. El nom d’aquestes carpetes és el login d’aquests administradors. Per un administrador restringit, SPIP només farà aparèixer el contingut de la carpeta del seu nom.

Després de la instal·lació dels vostres fitxers per FTP o SCP, penseu a verificar que estiguin accessibles a la lectura pel servidor HTTP (tant els fitxers en si matiexos com el directori que els conté).

-  El menú desplegable dels fitxers

Fet això, un menú desplegable apareixerà automàticament desprès de la interfície de càrrega dels fitxers per la Web, proposant-vos la llista dels fitxers continguts en aquesta carpeta. Fixeu-vos que SPIP només mostrarà els fitxers que tinguin fama de no perillosos, cosa que exclou els fitxers no classificats en la nomenclatura MIME, en particular els fitxers sense extensió. Es pot evitar la prohibició posant-hi una extensió autoritzada (per exemple reanomenar-lo de x.php a x.txt), cosa que permetrà carregar el fitxer impedient el seu ús abusiu al lloc. Podrem utilitzar el formulari de descripció del document per precisar quin era el seu nom d’origen.

Gràcies a aquest menú, podreu seleccionar el fitxer que us interessa i validar la vostra elecció. Si la operació s’aconsegueix, penseu a netejar la vostra carpeta de transferència suprimint aquest fitxer (el sistema n’ha creat una còpia a un altre indret del servidor, per tant el vostre fitxer original no és útil), per tal de no allargar indefinidament la llista del menú desplegable i el lloc ocupat al disc.

-  Tots els fitxers a la vegada

Si instal·leu diversos fitxers a la vegada a dins de la vostra carpeta de transferència, us serà proposada una funcionalitat suplementària a la interfície del lloc: podreu instal·lar tots aquests fitxers en una sola operació. Això pot ser molt pràctic per crear ràpidament carpetes.

Col·lecció d’imatges i de documents

Es pot afegir fàcilment de cop tota una col·lecció d’imatges o de documents carregant un arxiu en format zip que els contingui tots.

SPIP us proposarà llavors afegir l’arxiu tal qual a l’article, o de descomprimir-lo per tal d’associar a l’article tots els documents i imatges que conté, o fins i tot els dos a la vegada. En cas de descompressió, s’aplicaran les mateixes regles esmentades més amunt pel que fa referència als fitxers potencialment perillosos. Podrem, a més, demanar que el nom de cada fitxer sigui tornat a copiar automàticament com a nom de la peça adjuntada d’aquesta manera.

Les paraules clau

mots/Principis de les paraules clau

Les paraules clau

Una de les principals limitacions de l’SPIP és la seva estructura jeràrquica: cada article només es pot trobar en una sola secció, cosa que suposa, a vegades, dificultats de classificació.

Les paraules clau ofereixen un mitjà de navegació transversal per l’interior del lloc. En efecte, associant una o diverses paraules clau a un article es disposa d’un mitjà de crear enllaços cap a altres articles amb temes semblants, però situats en altres seccions.

Les paraules clau només tenen realment interès si cada una s’associa a diversos articles, amb la finalitat de relacionar diferents articles entre si.

Només els administradors poden crear i modificar les paraules clau.

Sovint, l’estructura de les seccions, si està ben concebuda, permet prescindir de les paraules clau: els articles de temes semblants es troben dins les mateixes seccions, és inútil per tant afegir paraules clau per indicar el tema de cadascun. Els administradors poden, per tant, a la pàgina de <a href="./?exec=aide_index&aide=confart" target="_top">Configuració precisa, inhabilitar totalment la utilització de les paraules clau.

artmots/Les paraules clau

Les paraules clau

Amb la finalitat de diversificar la navegació dins del lloc, és possible associar paraules clau als articles, a les breus i als llocs referenciats. D’aquesta manera el visitant del lloc podrà, no només navegar de secció en secció, sinó també d’un article que tracti un tema (indicat per una paraula clau) a un altre article associat a la mateixa paraula clau.

És possible indicar, per cada article, breu o lloc, tantes paraules clau com siguin necessàries.

Un menú desplegable indica la totalitat de les paraules clau del lloc. El seu ús és molt simple. Alerta: quan existeixen més de 50 paraules clau, el menú desplegable és substituït per un motor de cerca: indiqueu la paraula desitjada i feu un clic sobre «Cerca».

N. B. Només els administradors poden crear paraules clau, a partir de la pàgina dedicada a la seva gestió (botó «Les paraules clau» dins la interfície de navegació superior).

Els administradors poden desactivar la utilització de les paraules clau pel conjunt del lloc, a través de la interfície «<a href="./?exec=aide_index&aide=confart" target="_top">Configuració precisa».

motsgroupes/Els grups de paraules

Els grups de paraules

Quan fem servir moltes paraules clau, pot resultar una mica difícil manipular-les ràpidament. És per això que es poden crear grups que reuneixin aquests mots. La interfície esdevé llavors més clara (per exemple, un grup «País» agruparà «Namíbia», «Alemanya», «Perú», mentre que un grup «Temes» agruparà «Atur», «Poesia», «Animals»...).

Els llocs referenciats

reference/Referenciar un lloc

Llocs Web referenciats

SPIP proposa un sistema complet que permet administrar llistes d’enllaços cap a altres llocs. Aquest sistema és molt complet i permet en particular:
-  reagrupar aquestes llistes dins de les seccions (a les mateixes seccions que els articles o a altres seccions dedicades específicament a aquest fi, com si es tractés d’un llistat d’enllaços);
-  donar un logotip a cada lloc;
-  atribuir paraules clau per a cada lloc referenciat;
-  afegir una descripció personalitzada per a cada lloc.

Es pot a més a més, per les pàgines que ho autoritzen, recuperar automàticament els darrers articles publicats (veure «<a href="./?exec=aide_index&aide=rubsyn" target="_top">Els llocs Web sindicats»).

Referenciar un nou lloc Web

Un botó «referenciar un nou lloc Web» a la pàgina de cada secció de la vostra web permetrà indicar un nou lloc Web.

La mecànica «tradicional» consisteix en indicar el nom del lloc web, l’URL de la pàgina, després escriure una petita descripció. Es possible igualment triar la secció en la qual aquesta referència serà inserida en el vostre propi lloc Web.

Un quadre al capdavall de la pàgina permet administrar, eventualment, la sindicació del contingut. Per a més precisions sobre aquest tema, vegeu l’explicació als <a href="./?aide_index&aide=rubsyn" target="_top">llocs Web sindicats. Per a una referència simple, només cal deixar l’opció «No sindicar».

Referenciament ràpid

Quan es crea una nova referència d’un lloc Web, apareix un quadre a dalt de la pàgina que us permet referenciar més ràpidament un lloc, sense que tingueu d’indicar vosaltres el seu títol i la seva descripció. Per aconseguir-ho, n’hi ha prou en indicar l’URL de la pàgina a referenciar i validar. A la mesura que sigui possible, SPIP recuperarà automàticament en aquesta adreça el títol de la pàgina i la descripció. Podreu posteriorment modificar aquestes informacions.

Qui pot proposar webs referenciades?

A la pàgina de «Configuració detallada del lloc», els administradors poden indicar que només ells poden proposar webs o els redactors o també els visitants de la pàgina web (en aquest cas, un formulari públic estarà disponible a la part pública mitjançant el qual els visitants podran proposar webs).

En tot cas, només els administradors podran validar aquestes proposicions de referenciament. Quan un referenciament de lloc Web és proposat, tots els participants a l’espai privat poden discutir en el fòrum annexat a cada lloc Web la pertinença o no del referenciament.

rubsyn/Llocs Web sindicats

Llocs Web sindicats

Els llocs Web creats amb l’ajuda d’un sistema de publicació automàtica (com l’SPIP o el phpNuke) poden crear fàcilment un fitxer indicant permanentment la llista de les seves darreres publicacions. Existeix en concret un format estàndard per aquest fitxer, anomenat «fitxer backend».

Aquest fitxer pot ser analitzat fàcilment de manera automàtica, amb la finalitat de recuperar permanentment la llista de les novetats d’aquests llocs. D’aquesta manera, l’SPIP us permet visualitzar en el propi lloc la llista dels últims articles publicats en els altres llocs Web.

Per cada <a href="./?exec=aide_index&aide=reference" target="_top">lloc Web referenciat a dins de les pròpies seccions, teniu la possibilitat d’indicar que és necessari recuperar la llista dels últims articles publicats en aquest lloc. Això, evidentment, si el lloc referenciat proposa un fitxer backend.

-  Com trobar aquests fitxers «backend.php3»?

Pels llocs Web gestionats amb SPIP o phpNuke, aquests fitxers backend són fàcils de localitzar: es tracta simplement d’un fitxer situat a l’arrel del lloc Web, amb el nom «backend.php3» (eventualment, «backend.php» o «spip.php?page=backend»). Per exemple, per a uZine (http://www.minirezo.net), l’adreça del fitxer backend és:

  • http://www.minirezo.net/backend.php

    Altres exemples de fitxers de backend:

  • http://www.davduf.net/backend.php
  • http://www.vacarme.eu.org/backend.php
  • http://www.vakooler.com/backend.php
  • Per acabar, fixeu-vos que L’autre portail proveeix aquests fitxers pels llocs que ells referencien, fins i tot quan els llocs no tenen el seu propi sistema de backend. Trobareu en aquesta pàgina una trentena de fitxers backend pels llocs referenciats per L’altre portal, així com un grapat de fitxers temàtics.

    -  Afegir un lloc Web sindicat al vostre sistema

    Quan referencieu un lloc Web a l’interior d’una de les seccions, a més d’indicar el nom del lloc, l’URL de la seva pàgina d’inici i una descripció, podeu escollir sindicar-lo (un lloc sindicat és doncs, abans que res, un lloc referenciat, pel qual es demana a l’SPIP que recuperi la llista de les últimes publicacions).

    Per això, seleccioneu l’opció «Sindicació» i indiqueu l’adreça del fitxer backend del lloc Web desitjat. Després de validar, un missatge us indicarà immediatament si la sindicació ha funcionat correctament.

    Si la sindicació ha fracassat:
    -  verifiqueu l’URL que heu donat per aquest lloc;
    -  verifiqueu que el lloc Web que voleu sindicar es troba actualment accessible en línia.

    -  Referència ràpida

    La funció de referència ràpida d’un lloc Web (iindicar directament l’URL i l’SPIP s’encarrega de recuperar automàticament les informacions necessàries) està particularment adaptada als llocs sindicats. En lloc d’indicar en el moment de fer la referència l’URL de la pàgina inicial, és preferible indicar l’URL del fitxer backend del lloc: l’SPIP recuperarà automàticament un gran nombre d’informacions i procedirà directament a la sindicació.

    -  Els articles sindicats

    Quan la sindicació funciona, l’SPIP mostra una llista dels últims articles publicats en aquest lloc Web. Vegeu la pàgina de l’ajuda dedicada <a href="./?exec=aide_index&aide=artsyn" target="_top">a la gestió d’aquests enllaços.

    El fitxer backend del propi lloc Web

    L’SPIP crea automàticament el fitxer backend del vostre propi lloc. No obstant, no oblideu parametritzar el nom i l’adreça del vostre lloc a la pàgina de <a href="./?exec=aide_index&aide=confnom" target="_top">configuration précise.

    artsyn/Articles sindicats

    Els articles sindicats

    Quan es demana la <a href="./?exec=aide_index&aide=rubsyn" target="_top">syndication d’un site, l’SPIP afegeix la llista dels darrers articles publicats a la web, amb el nom «Articles sindicats extrets d’aquest lloc Web».

    Per a cada article, l’SPIP indica:
    -  el títol de l’article (només cal clicar a sobre d’aquest títol per accedir a l’article en el seu lloc Web original);
    -  eventualment els autors dels articles;
    -  eventualment una descripció de l’article.

    Aquestes informacions, extretes automàticament del lloc Web referenciat, no poden ser modificades.

    A més a més, per cada article, un botó «bloquejar aquest enllaç» permet bloquejar-ne la visualització en el propi lloc Web (perquè un article no us convingui, perquè un error fa que el lloc Web sigui inoperant...). En tot moment podreu restablir la publicació d’aquest article en el vostre lloc Web.

    És possible demanar que cadascun dels futurs enllaços que vinguin d’aquest lloc Web siguin a priori bloquejats. D’aquesta manera, els articles recuperats es mostraran només després que els hagueu, un per un, validats «a mà».

    confhttpproxy/Utilitzar un proxy

    Utilitzar un proxy HTTP

    Si la vostra web està situada darrera un tallafocs (firewall), pot ser necessari configurar un proxy HTTP per a buscar a Internet les novetats dels llocs Web sindicats.

    Aquest proxy ha d’autoritzar les demandes cap a l’exterior sense cap autorització.

    S’ha d’indicar, a la configuració del vostre lloc Web (secció «funcionalitats de l’SPIP»), el proxy amb el format següent:

    http://nomproxy:port/

    on nomproxy és el nom del servidor que fa les funcions de proxy i port el número de port TCP (sovint 3128, 8080, veure 80) amb el qual enviar les demandes.

    Atenció: aquesta regla és global: SPIP anirà a buscar tots els llocs Web sindicats per mitjà d’aquest proxy. A partir d’SPIP 1.9, és possible precisar que certs ordinadors centrals no poden emprar aquest proxy. Però per les versions anterior o per reglamentacions encara més fines, caldrà forçosament dirigir-vos a l’administrador de la vostra xarxa.

    La missatgeria interna

    messut/ Els missatges entre usuaris

    Els missatges entre usuaris

    L’SPIP facilita l’enviament de missatges entre usuaris del lloc, sense passar per l’intercanvi de correus electrònics.

    Quan un missatge és «enviat» per un usuari a un o a diversos usuaris, es converteix en un fòrum de discussió privat. D’aquesta manera, un cop enviat un missatge, es pot general un diàleg, en forma de fòrum situat a sota el text d’aquest missatge. En l’SPIP, podem considerar doncs que un missatge és igualment un fòrum privat (és dir, que es inútil enviar-se una multitud de missatges per dialogar, n’hi ha prou en «quedar» en un mateix missatge amb el seu corresponsal per «dialogar» gràcies al fòrum privat que té associat).

    Nota: Els missatges entre els usuaris i els fòrums que hi són associats són privats, és a dir que l’SPIP no ofereix cap interfície que permeti als administradors del lloc veure aquests missatges. Tot i així, demaneu que poseu la vostra atenció en el caràcter relatiu d’aquesta confidencialitat: un administrador del lloc, que tingui accés directe a la base de dades, podrà sempre consultar aquests missatges.

    -  Crear un missatge/discussió

    El mètode més simple per enviar un missatge consisteix en fer un clic en el logotip verd (una petita «M» completada amb un triangle) que hi ha al costat del nom del vostre destinatari. Això obre immediatament un nou missatge.

    El segon mètode consisteix en fer servir el botó «Nou missatge» que hi ha en cadascuna de les pàgines de l’SPIP. Això crea un nou missatge sense destinatari. Abans d’enviar aquest missatge, haurem d’indicar, evidentment, a qui va destinat.

    La interfície de redacció d’aquests missatges és molt simple.

    L’únic error habitual consisteix en oblidar «enviar» aquest missatge: mentre el missatge indica «en procés de redacció», només hi pot accedir el seu autor. Per tant, s’ha d’enviar si volem que arribi als seus destinataris (atenció: una vegada el missatge s’ha enviat, ja no es pot modificar).

    -  Afegir/suprimir un destinatari

    En qualsevol moment podeu afegir un destinatari: o durant la redacció del missatge, o quan ja s’ha enviat (per exemple per afegir un nou participant en una discussió dins d’un fòrum que li interessi).

    De la mateixa manera, també es pot retirar un participant en tot moment. Un botó «No participar més en aquesta discussió» permet per altra banda a un dels participants d’excloure’s ell mateix d’una discussió.

    -  Fixar una cita

    Qualsevol missatge pot ser transformat en cita: és a dir que estigui lligat a una data i mostrat al calendari de l’SPIP.

    -  Podem escriure a qualsevol usuari del lloc?

    Alguns redactors no poden ser afegits (no apareixen a la llista «Afegir un participant», i el seu nom no està acompanyat d’un logotip de missatgeria):
    -  els redactors que han decidit individualment de no utilitzar la missatgeria interna;
    -  els redactors que no s’han connectat a l’espai privat del lloc des de fa més de 15 dies no són localitzables (per aquests usuaris que es connecten poc sovint, és preferible utilitzar un correu electrònic clàssic).

    messpense/ Els recordatoris

    Els recordatoris

    Un recordatori és, en essència, similar a un missatge: però no comporta cap destinatari. És accessible només pel seu autor.

    Tal i com el seu nom indica, un recordatori està destinat a anotar aquells elements que hom desitja conservar.

    -  Posar un recordatori en el calendari

    La utilització més pràctica del recordatori consisteix en fixar una data. D’aquesta manera, el recordatori és recordat al seu autor fins aquesta data i durant les 24 hores següents), i es pot veure al calendari de l’SPIP.

    Nota: Com en el cas dels missatges entre usuaris, volem que estigueu alerta sobre la confidencialitat relativa d’aquests recordatoris. L’SPIP no ofereix cap possibilitat als administradors del lloc de veure els vostres missatges; no obstant, altres eines que facilitin un accés directe a la base de dades ho permeten.

    messcalen/El calendari

    El calendari

    El calendari de l’SPIP presenta dos tipus d’informacions:

    -  informacions comunes al conjunt del lloc web; es tracta dels articles i breus publicats - d’aquesta manera el calendari permet trobar els articles en funció de la seva data de publicació en línia;

    -  informacions privades; es tracta dels missatges entre usuaris i dels recordatoris que tenen una data d’una «cita». Aquest calendari permet així recordar i apuntar les cites.

    Adoneu-vos que cada dia del calendari va acompanyat d’un petit logotip blau: aquest logotip permet crear un recordatori directament associat amb aquesta data (es podrà modificar amb més precisió l’hora d’una cita gràcies a la interfície d’edició d’aquest recordatori).

    messconf/Configuració personal de la missatgeria

    Configuració personal de la missatgeria interna

    Cada usuari del lloc pot configurar individualment l’ús que vol fer de la missatgeria interna.

    A tenir en compte: Els/les administradors/es del lloc Web poden decidir no usar la missatgeria en el seu lloc Web.

    -  No utilitzar la missatgeria interna

    Si la missatgeria interna està disponible pel conjunt del lloc Web (opció reservada als administradors), cada usuari pot decidir individualment de no utilitzar-la (és a dir, que no vol intercanviar missatges amb altres usuaris per aquesta via).

    -  No utilitzar la llista dels redactors connectats

    Quan aquesta funció està disponible (elecció dels administradors), i quan utilitza la missatgeria interna, un redactor pot decidir no participar a la «llista dels redactors connectats».

    Aquesta funció mostra permanentment la llista dels redactors connectats en línia, facilitant així les discussions ràpides entre usuaris. Alguns usuaris troben que aquesta funció és una intromissió i/o no volen ser «molestats» quan es connecten. Només els cal llavors desactivar aquesta opció: no apareixeran més a la llista de redactors en línia, i aquesta llista no es mostrarà més a les seves pàgines.

    Nota: Encara que un administrador indiqui que no vol aparèixer a la llista de redactors connectats, la llista se li continua mostrant: l’administrador/a «veu» als altres, però els altres no el «veuen».

    Seguiment dels fòrums

    suiviforum/Seguiment dels fòrums

    El seguiment dels fòrums

    La pàgina de seguiment dels fòrums és un element important del vostre lloc, si autoritzeu la utilització de fòrums públics (amb aquesta finalitat, vegeu la documentació sobre <a href="./?exec=aide_index&aide=confforums" target="_top">la configuració dels fòrums públics). En efecte, és allà que es desenvolupa la moderació d’aquests fòrums

    -  Presentació dels missatges

    Els missatges no es presenten aquí segons la seva estructura jeràrquica (per temes), sinó els uns a continuació dels altres, en ordre cronològic invers (els més recents al capdamunt). A més a més, a cada article l’acompanya el nom de l’article al que fa referència.

    -  Suprimir un missatge

    La principal possibilitat consisteix en suprimir les contribucions. Atenció: aquesta operació és irreversible. Un missatge suprimit no es pot tornar a posar en línia. No obstant, un missatge suprimit no s’esborra de la base de dades sinó que apareix en aquesta pàgina emmarcat en vermell, indicant la data en que del missatge ha estat enviat i l’adreça IP de l’expedidor.

    -  Si heu configurat els fòrums públics per funcionar per ser moderats a priori, els missatges que es troben en espera es troben emmarcats en groc i tenen dos botons: Suprimir aquest missatge i Validar aquest missatge.

    Configuració del lloc Web

    confnom/Nom i adreça del vostre lloc Web

    Nom i adreça del vostre lloc Web

    El nom i l’adreça (URL) del vostre lloc Web són, en particular, utilitzats per la generació del fitxer «backend» que permet la sindicació del vostre lloc Web (és a dir, la visualització en un lloc exterior dels 10 últims articles publicats en el vostre lloc Web).

    L’adreça del vostre lloc Web ha de ser la de la carpeta de la pàgina inicial, i no la del fitxer HTML corresponent; s’ha d’acabar doncs amb el caràcter «/». Si l’adreça de la vostra pàgina inicial és:

    http://www.elmeulloc.net/index.html

    El URL del vostre lloc Web ha d’estar indicada aquí de la següent manera:

    http://www.elmeulloc.net/

    confart/Contingut dels articles

    Contingut dels articles

    Els articles estan formats per un cert nombre d’elements: el títol, l’avantítol, el subtítol, la descripció, la capçalera, una postdata... No obstant això, alguns llocs no necessiten tots aquests elements: els redactors no en fan ús o la interfície gràfica del lloc públic no l’integra.

    Per tal d’alleugerir la interfície de gestió del lloc i/o impedir purament i simple als redactors d’utilitzar alguns elements que el webmestre no desitja integrar, la pàgina de «Configuració precisa» permet inhabilitar totalment la utilització d’aquests elements.

    N. B. És important de comprendre que, si bé l’elecció <a href="./?exec=aide_index&aide=intersimple" target="_top">interfície simple / interfície completa, no influeix més que sobre la interfície de cada usuari, l’elecció de les opcions de la «configuració precisa» influeix sobre el conjunt dels usuaris. D’aquesta manera, si decidiu inhabilitar la utilització del subtítol, cap redactor ni cap administrador podrà utilitzar el subtítol en els seus articles.

    La interfície s’adapta a la presència o absència d’aquests elements. Si inhabiliteu la utilització de les paraules clau, el botó corresponent de la vostra barra de navegació superior desapareix totalment.

    confdates/Articles amb data posterior

    Publicació dels articles amb data posterior

    Els administradors tenen la possibilitat de modificar la <a href="./?exec=aide_index&aide=artdate" target="_top">data de publicació en línia d’un article (quan aquest és declarat «publicat en línia».

    Com s’ha de comportar l’SPIP quan es fixa que la data de publicació en línia ha de ser una data posterior? L’SPIP ha de publicar tots els articles, sigui quina sigui la data de publicació fixada (amb el risc de veure que un article porta per data el «31 de maig del 2001» quan tot just és el dia 21 de maig), o ha d’esperar el termini fixat (en aquest cas el 31 de maig) abans de mostrar aquest article en el lloc públic?

    -  El principal interès d’aquesta maniobra és el poder esglaonar a l’avançada la publicació d’una colla d’articles. Un cas pràctic: el webmestre marxa de vacances durant un mes; si ha redactat diversos articles, els pot passar a l’espai privat, en estat «publicat en línia», fixant les dates de publicació repartides al llarg de tot el mes de la seva absència. D’aquesta manera, més que posar de cop en línia tot un paquet d’articles i cap durant tot un mes, el lloc publica regularment els «nous» articles, malgrat l’absència del seu autor.

    -  Un lloc de ciència ficció que publiqués cròniques marcianes tindria interès d’inhabilitar aquesta funció, excepte si el que volia era esperar l’any 2030. La mateixa observació serviria en el cas d’una publicació mensual de la que, per exemple, el número d’abril hagués de ser publicat el 20 de març.

    confforums/Funcionament dels fòrums

    Funcionament dels fòrums públics

    La manera de gestionar els fòrums públics d’un lloc varia molt d’un webmestre a un altre, en funció sobretot dels desigs reals del lloc. Alguns webmestres no volen fòrums, altres els volen amb accés lliure, altres prefereixen moderar-los a priori, no publicant els missatges fins que han estat validats per un administrador.

    L’SPIP us permet determinar el funcionament dels fòrums públics (els fòrums interns a la gestió del lloc són sempre gestionats com fòrums oberts a tots els redactors, i moderats a posteriori).

    -  Desactivar els fòrums públics

    Quan els fòrums es desactiven, la interfície d’enviament de les contribucions desapareix, i les antigues contribucions ja no es mostren (no són esborrades de la base de dades, però ja no es poden mostrar). Aquesta opció suspèn el funcionament dels fòrums, fins i tot si el mostrar els fòrums està previst en la compaginació (esquelets) del lloc Web.

    Pot ser utilitzat de forma permanent (el lloc no ofereix mai fòrums de discussió), o temporalment (suspendre l’activitat dels fòrums durant el temps de parar un «spam», d’una eventual transferència del vostre lloc a un servidor nou,...).

    -  Fòrums moderats a posteriori

    Quan els fòrums són moderats a posteriori, les contribucions es mostren en el mateix moment en què són enviades pels usuaris. Sou lliures, a continuació, d’utilitzar la pàgina de seguiment dels fòrums d’SPIP per moderar més o menys severament aquests missatges. La moderació a posteriori és el mètode per defecte d’SPIP.

    -  Fòrums moderats a priori

    Dins dels fòrums moderats a priori, les contribucions dels usuaris queden guardades, però no es mostren. Els administradors han d’utilitzar la pàgina de seguiment dels fòrums d’SPIP per validar (o refusar) cada missatge.

    -  Fòrums accessibles per subscripció

    Si els fòrums són accessibles per subscripció, els usuaris que desitgen participar s’han d’inscriure donant la seva adreça de correu electrònic. Llavors reben el seu identificador per correu electrònic. Pels redactors que ja tenen accés al lloc privat, aquest identificador correspon al seu login habitual.

    Aquest mètode és un compromís entre el desig de responsabilització (els participants han de donar una adreça vàlida de correu electrònic), i l’absència de moderació a priori (un cop inscrits, aquests usuaris poden enviar directament les seves contribucions).

    Aquest mètode permet, a més, excloure aquells usuaris que poden abusar dels fòrums (llista negra). En efecte, quan suprimiu (per mitjà de la pàgina de«Seguiment dels fòrum») una contribució enviada segons el mètode «per subscripció», teniu accés a la «fitxa» (extremadament reduïda) de l’autor d’aquesta contribució. Llavors podeu simplement col·locar aquest autor «a la paperera»: el seu identificador no «funcionarà» més, i no en podrà obtenir cap altre amb la mateixa adreça de correu electrònic.

    Atenció: el mètode «fòrum per subscripció» suposa que el vostre proveïdor d’hostatge suporta la funció d’enviament automàtic de correus electrònics. Si aquest no és el cas, canvieu de proveïdor ;)

    confbreves/Sistema de breus

    Activar/desactivar el sistema de breus

    Alguns llocs no utilitzen breus, aquests articles curts sense autor. Pot ser degut a que el webmestre del lloc no les hagi inclòs a la interfície de la navegació del lloc públic.

    En aquest cas, podeu purament i simple decidir desactivar-les. Els redactors no les podran tornar a crear. Com a mínim la interfície es trobarà alleugerida.

    confmessagerie/Missatgeria interna

    Missatgeria interna

    SPIP proposa un sistema de missatgeria intern (una secció d’aquesta documentació està dedicada als missatges entre usuaris, als recordatoris i al calendari).

    Podeu decidir utilitzar la totalitat o una part d’aquest sistema.

    -  Activar/desactivar la missatgeria interna

    Una raó per decidir no utilitzar la missatgeria interna és l’espai que ocupen els missatges dins la base de dades: aquests missatges (com per exemple els missatges dels fòrums lligats als vostres articles) es conserven dins la base de dades, i d’aquesta manera ocupen espai en el servidor del vostre proveïdor d’hostatge. A més, les funcions de missatgeria interna suposen un treball suplementari a la màquina de qui us hostatja (consultes de la base de dades): si la màquina és poc potent (i/o molt lenta), podeu preferir alleugerir el treball de la màquina inhabilitant la missatgeria.

    -  Activar/desactivar la llista de redactors connectats

    Si activeu aquesta funcionalitat, la llista d’usuaris connectats a l’espai privat del vostre lloc apareix permanentment. Això facilita en gran manera l’intercanvi de missatges entre els usuaris.

    Aquesta funció provoca crides suplementàries a la base de dades; en una màquina poc potent, podeu preferir inhabilitar-la. Tingueu present, també, que alguns usuaris troben aquesta funcionalitat com a una intrusió.

    Anoteu bé: Quan activeu pel conjunt del lloc les funcions que hi ha més amunt, és possible que sigui cada usuari qui pugui desactivar aquestes funcions. D’aquesta manera, si un usuari troba les funcions de la missatgeria interna inútils o d’una certa intrusió, pot simplement desactivar-les per al seu ús propi.

    confstat/Estadístiques de les visites

    Les estadístiques de les visites

    L’SPIP integra un sistema simple que us permet comptar i seguir el número de visites del lloc i de cada article. Permet també conèixer quins són els altres llocs que han portat visitants cap al vostre lloc i cap a cada article.

    -  El número de visites

    L’SPIP identifica cada dia els «visitants únics» del lloc en funció de la seva adreça IP. El sistema és ràpid i relativament fiable (es tracta d’una estimació relativament correcte del nombre de visitants del lloc, i no de simples «hits» o de «pàgines vistes»; un visitant que visita diverses vegades la mateixa pàgina és comptat com a un «únic visitant»).

    -  Les entrades directes o referers

    Una «entrada directa» és l’arribada al lloc o a la pàgina d’un article des d’un altre lloc Web que conté un enllaç hipertext cap al vostre propi lloc (aquest lloc és considerat ell mateix com un «referer»).

    Per la totalitat del lloc i per cada article, l’SPIP mostra la llista dels principals «referers» (les pàgines que mostren un enllaç hipertext cap al vostre lloc), acompanyats del nombre d’«entrades directes» (el nombre de visitants que us han enllaçat).


    -  Un sistema «relativament» fiable

    Un sistema complet d’anàlisi del trànsit d’un lloc és una aplicació que exigeix molta memòria i potència; no obstant, el sistema de l’SPIP és molt simple amb la finalitat de ser tan ràpid i petit com sigui possible en el disc dur del servidor. A més a més, el comptador de «visitants únics» es basa en l’adreça IP diària dels visitants, que malgrat no ser el mètode més precís, pensem que aporta una informació relativament fiable.

    Per tenir una informació completa del trànsit del lloc, podrem optar per utilitzar un sistema d’anàlisi d’estadístiques més especialitzat.

    -  Un càlcul diari

    El sistema de seguiment del trànsit integrat a l’SPIP efectua un càlcul del nombre de visitants i de referers cada dia (i no en temps real). Algunes informacions ens podran semblar algunes vegades incoherents, ja que no tenen en compte les visites de la pròpia jornada; en cas de dubte, la pàgina que mostra les estadístiques és la més fiable i la més detallada. Dins d’aquesta lògica, la pàgina d’estadístiques d’un article no es troba disponible fins després del primer dia de publicació d’un article (les xifres no són conegudes abans perquè l’SPIP encara no les ha analitzat).

    -  Activar/desactivar les estadístiques i els referers

    El recompte del nombre de visitants únics ni ocupar molt espai ni utilitza molta potència de la màquina. No caldrà doncs desactivar-lo a no ser que el servidor sigui molt lent.

    El sistema de recompte dels referers i de les entrades directes és força més pesat. És per això que per defecte està desactivat. S’aconsella no activar-lo a no ser que els servidors no tinguin cap problema de potència de càlcul (els servidors que han calculat malament els articles massa llargs no podran de cap manera calcular els referers).

    N.B. L’espai de disc ocupat i el temps de càlcul utilitzat pel seguiment de les visites i dels referers augmenten amb el trànsit del vostre lloc. Com més és visitat un lloc, més augmentes les necessitats tècniques per realitzar aquestes tasques.

    confmails/Enviament automàtic de correus electrònics

    Enviament automàtic de correus electrònics

    Els redactors i els administradors no es passen forçosament tota la vida dins l’espai de gestió del seu lloc. Per tal de facilitar el treball cooperatiu i el seguiment de la vida del lloc, el sistema us pot avisar per correu electrònic d’alguns esdeveniments del lloc Web...

    Atenció: alguns proveïdors d’hostatge inhabiliten la funció que permet l’enviament automàtic de correus electrònics. Si us trobeu en aquesta situació, les següents opcions no podran ser activades.

    -  Seguiment dels missatges dels fòrums públics

    Per tal de permetre als autors seguir les discussions provocades pels seus articles, aquesta opció permet, a l’autor d’un article, fer un seguiment automàtic de cadascun dels correus electrònics que es pengin a continuació del seu article.

    Si aquesta opció és activada, quan un missatge es penja dins del lloc públic a continuació d’un article, el (o els) autor(s) de l’article reben per correu electrònic el text de la contribució, i el recordatori de l’adreça (URL) d’aquest article; en un clic ell(s) pot (poden) dirigir-se a la pàgina de l’article i, eventualment, respondre a aquests comentaris.

    -  Seguiment de l’activitat editorial del lloc

    Quan un article queda proposat per ser validat o publicat, podeu demanar a l’SPIP d’assenyalar-ho per correu electrònic. D’aquesta manera, els participants a la vida del lloc són informats en temps real de les evolucions importants del lloc Web.

    Per un lloc cooperatiu (diversos redactors), us aconsellem de crear una llista de difusió dels redactors (la funció de llista de difusió no és donada per l’SPIP), vers la qual enviar els missatges.

    -  Anunci de les novetats

    Aquesta funció de l’SPIP permet crear correus electrònics del tipus «Què hi ha de nou?»: si l’activeu, després d’haver fixat l’interval de temps entre els diferents anuncis, un correu electrònic és enviat regularment a l’adreça indicada, recapitulant els darrers articles i breus que s’han publicat.

    El funcionament és molt simple: si activeu aquesta opció indicant un interval de 7 dies, l’SPIP enviarà a l’adreça desitjada, cada 7 dies, la llista d’articles i breus que s’han publicat durant aquests 7 dies.

    Un botó «Enviar ara» fa que s’enviï immediatament aquest correu electrònic de recapitulació (i torna a llançar un nou període d’espera abans d’enviar el proper correu electrònic).

    Podeu enviar aquest correu electrònic d’anunci de novetats cap a l’adreça del webmestre principal (que el trametrà), o si us agraden els llocs que es gestiones sols, directament a la llista dels vostres subscriptors (la funció de llista de difusió no la proveeix l’SPIP).

    confmoteur/Motor de cerca integrat

    Activar/desactivar el motor de cerca

    L’SPIP integra un motor de cerca. Quan aquest és activat, un sistema d’indexació dels articles analitza el seu contingut. Aquesta operació, si bé permet després cerques extremadament ràpides, necessita molt treball per part del servidor que hostatja el lloc. En el cas d’un proveïdor d’hostatge lent, això pot suposar algunes dificultats.

    Per aquesta raó, podeu activar o desactivar el sistema d’indexació.

    Les dades generades pel motor de cerca integrat a l’SPIP tripliquen l’espai del disc ocupat per la base de dades. D’altra banda, en els sistemes lents o carregats, la indexació corre el risc de donar lloc a lleugeres degradacions de les prestacions, veure errors d’execució (cas extrem).

    De manera general, si el vostre lloc és molt gran, us aconsellem de no utilitzar el motor de cerca integrat a l’SPIP, i d’orientar-vos cap a productes especialitzats, com ht://Dig.

    Anoteu també que el motor de cerca no indexa totes les pàgines de cop. Si l’activeu quan el vostre lloc conté ja un gran nombre d’articles, serà necessari esperar que el vostre lloc registri un nombre de connexions a grosso modo igual al nombre de textos a indexar per tal que el motor es posi al dia.

    Configuració de la interfície personal

    intersimple/Interfície simple / completa

    Interfície simple / interfície completa

    Cada usuari d’SPIP pot modificar la seva pròpia visualització (sense influir, al contrari que en la pàgina de «<a href="./?exec=aide_index&aide=confart" target="_top">Configuració precisa», sobre la visualització dels altres usuaris.)

    Hi ha moltes funcions de l’SPIP que rarament són utilitzades per alguns redactors. Posar-se en mode «interfície simple» permet alleugerir la interfície i facilitar la seva comprensió. En aquest mode, només es mostren els elements realment indispensables per la gestió del lloc Web. Per exemple, pocs usuaris faran ús de la «<a href="./?exec=aide_index&aide=artdate_redac" target="_top">data de redacció anterior», perquè no es mostra en la «visualització simple».

    N.B. Les diferències de visualització són molt més evidents pels administradors, donat que tenen a la seva disposició més funcions que els simples redactors.

    Per a que aquestes modificacions siguin aplicades, heu d’acceptar la utilització de galetes.

    cookie/La galeta de correspondència

    La galeta d’administració

    Els administradors poden activar una galeta que provocarà que es mostrin informacions suplementàries en el transcurs de la visita del lloc públic. Aquestes informacions faciliten la gestió del lloc Web.

    -  Actualitzar aquesta pàgina

    A totes les pàgines del lloc públic hi ha el botó «Actualitzar aquesta pàgina». L’SPIP, que té un sistema de memòria cau, fa que algunes modificacions no es vegin immediatament en línia. (Les pàgines mostrades en el lloc públic no són tretes directament de la base de dades sinó que són calculades a intervals regulars i emmagatzemades a la memòria cau.)

    Actualitzant una pàgina, l’administrador fa que es visualitzi la pàgina en funció dels elements continguts a la base de dades, sense esperar la propera posada al dia de la memòria cau.

    -  Modificar...

    Les pàgines dels articles, de les seccions i de les breus tenen un botó «Modificar aquest article» (o «secció»...). Aquest botó porta directament del lloc públic a la pàgina de l’espai privat corresponent a aquest article (o secció...). Aquest botó facilita la correcció dels errors trobats en línia, o la posada al dia de qualsevol dels elements del lloc Web.

    -  Número de visites

    Si el sistema d’estadístiques integrat a l’SPIP està activat, les pàgines dels articles estan complementades amb les següents informacions: número de visites (estimat) i número de referers diferents.

    Els referers són els enllaços cap a aquest article precís des de l’exterior del lloc Web (és a dir: quan un altre lloc Web ha fet un enllaç directament cap a aquest article, o quan l’adreça d’aquest article ha estat comunicada per correu electrònic).

    -  Identificador de connexió

    La galeta d’administració també permet a l’SPIP reconèixer el navegador quan us torneu a connectar: per tant, no heu de teclejar la vostra contrasenya per entrar a l’espai privat.

    (NB : Si la connexió es fa per galeta -és el cas més habitual-, aquesta galeta s’instal·la quan entres a l’espai privat.)

    deconnect/Desconnectar-se

    Desconnectar-se

    El botó «Desconnectar-se» serveix per anul·lar la vostra identificació a l’espai privat. Quan realitzeu aquesta operació, les informacions d’identificació que havíeu indicat per accedir a l’espai privat del lloc Web són «oblidades» pel sistema; l’SPIP us proposa llavors entrar de nou aquestes informacions, o retornar a l’espai públic del lloc Web.

    El principal interès d’aquesta funció és prohibir que una altra persona, fent servir el mateix ordinador que vosaltres, pugui accedir a l’espai privat del lloc Web fent servir les vostres informacions d’identificació.

    -  Us connecteu des de casa vostra i sou l’única persona que té accés al vostre ordinador

    En aquest cas, desconnectar-vos amb aquesta funció quan heu acabat de treballar en l’espai privat pot semblar una operació supèrflua. L’operació de desconnexió està aconsellada, però si us oblideu de fer-ho, no és massa greu.

    -  Accediu al lloc Web des d’una màquina que utilitza més d’un usuari (Ordinador del treball o d’algun cibercafè...)

    En aquest cas, és recomana que us desconnecteu sistemàticament fent servir aquesta funció quan hagueu acabat d’utilitzar l’ordinador. Això impedeix totalment que qualsevol persona que utilitzi l’ordinador després vostre pugui accedir a l’espai privat fent-se passar per vosaltres.

    -  Emprar diverses identificacions per a la mateixa web

    Alguns usuaris poden necessitar connectar-se a l’espai privat sota diverses identitats. En aquest cas, utilitzant aquesta funció de desconnexió, poden tornar-se a connectar immediatament al lloc Web amb les noves dades d’identificació.

    Usos avançats

    artmodif/Articles en procés de modificació

    Articles en procés d’edició

    Quan un redactor intervé en un article per a modificar-lo, els altres participants al lloc web que s’adrecen a la pàgina d’aquest article són informats i se’ls hi desaconsella que ells intervinguin també en l’article.

    De fet, si dos redactors intervenen a la vegada sobre un mateix article, les modificacions que un d’ells pugui fer tenen el risc de «trepitjar» les modificacions que faci l’altre.

    Si veieu la frase «Atenció, un redactor està intervenint en aquest article», absteniu-vos de modificar-lo en aquell moment. Torneu-hi més tard, quan l’altre redactor hagi fet i registrat les seves modificacions, i llavors ja hi podreu intervenir.

    Al contrari, quan sigueu vosaltres mateixos els que interveniu per modificar un article, els altres participants al lloc Web que visitin aquesta pàgina seran avisats de la vostra intervenció. Mentre vosaltres modifiqueu l’article, i durant l’interval d’una hora, els altres redactors seran convidats a no intervenir en aquest text. Quan considereu que heu acabat de treballar amb l’article, i que altres redactors poden intervenir-hi al damunt, podeu «alliberar» aquest article. L’advertència als altres participants desapareixerà i podran, si és necessari, fer les seves pròpies modificacions.

    suivimodif/Seguiment de les revisions

    Seguiment de les revisions

    Llista de les modificacions

    El seguiment de les revisions dels articles permet veure les modificacions que s’han fet als articles durant la seva edició.

    Només els articles ja publicats o en curs de validació són visibles en aquesta llista. Fent un clic damunt del títol d’un article de la llista, s’arriba a una pàgina que mostra les diferències entre la última versió i la versió anterior.

    Visualització de les modificacions

    Podem comparar la versió actual amb una versió anterior fent un clic sobre l’enllaç «comparació» corresponent.
    També podem canviar la versió que es mostra fent un clic sobre la data de la versió que volem consultar.

    Un codi de color simple permet veure les modificacions que s’han fet:

    previsu/La vista preliminar

    La vista preliminar

    Quan un article està «proposat per a la seva avaluació», els administradors i/o els redactors (en funció de la configuració) poden tenir una vista preliminar de l’article en la imatge gràfica del lloc Web.

    Això permet verificar la bona configuració de la pàgina de l’article. La vista preliminar funciona també per les breus, les seccions, etc.

    latex/Fórmules matemàtiques

    Fórmules matemàtiques

    SPIP permet inserir fórmules matemàtiques gràcies a la notació LaTeX que serà automàticament transformada en una imatge inserida en el text.

    Emplaçarem un text que contingui les fórmules entre les etiquetes <math> i </math>. El codi LaTeX d’una fórmula serà situat entre els caràcters dòlar «$».

    D’aquesta manera el text:

    <math>la fórmula $a = \sqrt{b^{2} + c^{2}}$ és una reformulació de la fórmula de Pitàgores: $a^{2} = b^{2} +
    c^{2}$</math>

    es visualitzarà:

    la fórmula a = \sqrt{b^{2} + c^{2}} és una reformulació de la fórmula de Pitàgores: a^{2} = b^{2} + c^{2}

    Un article de la documentació explica aquesta funcionalitat més detalladament.

    confurl/Tipus d’adreces URL

    Escollir un joc d’URLs

    SPIP ofereix la possibilitat d’escollir, a la taula mostrada a la pàgina de configuració, el joc d’URLs que voleu utilitzar (Heu d’eliminar —comentar o suprimir— la variable $type_urls del vostre fitxer mes_options.php, per veure aparèixer aquesta taula de configuració.).

    Per tal que la tria del tipus d’URL es tingui en compte, és necessari, la majoria de vegades i en la major part d’instal·lacions, utilitzar un fitxer htaccess:
    Inspireu-vos amb el fitxer htaccess.txt que us proporciona SPIP com exemple i que funciona en la majoria d’hostatjadors amb els tipus dURLs proposats.

    Per activar-lo l’hem de tornar a copiar a l’arrel del lloc amb el nom .htaccess. És molt aconsellable obrir-lo prèviament per verfiicar alguns aspectes de configuració ( atenció: tota modificació del fitxer .htaccess pot impactar fortament el funcionament del vostre lloc Web.)

    Tot seguit, haureu de testejar la validesa d’aquestes adreces, cridant la pàgina «Veure en línia » d’un article, un autor, una breu, una secció, etc.

    Podeu trobar més informacions a «com utilitzar els URLs personnalitzats» a aquest article de la documentació.

    SPIP, un programari lliure

    licence/Llicència i condicions d’ús

    Llicència i condicions d’ús

    SPIP, Sistema de publicació per l’internet

    Copyright © 2001-2008, Arnaud Martin, Antoine Pitrou, Philippe Rivière i Emmanuel Saint-James.

    Aquest programa és un programari lliure; el podeu redistribui i/o modificar segons les disposicions de la Llicència Pública GNU, tal i com la publica la Free Software Foundation; versió 2 de la llicència, o (amb el vostre permís) qualsevol versió ulterior.

    Aquest programa es distribueix amb l’esperança de ser útil, però SENSE CAP GARANTIA; ni tan sols la garantia implícita de COMERCIALITZACIÓ o D’ADAPTACIÓ A UN OBJECTE PARTICULAR. Per més detalls, veure la Llicència Pública General GNU.

    Un exemplar de la Llicència Pública General GNU ha de ser lliurat amb aquest programa; si no és així, escriviu a la Free Software Foundation Inc., 675 Mass Ave, Cambridge, MA 02139, Etats-Unis.

    Aquest programari el podeu descarregar a l’adreça http://www.spip.net/ca; al mateix indret hi podeu trobar una guia d’ús i informacions complementàries.

    Segons el dret francès, SPIP es regeix per les disposicions del codi de la propietat intel·lectual (CPI). El nucli d’SPIP és una obra de col·laboració entre els seus autors, anomenats més amunt (article L 113-1 del CPI). El conjunt del projecte SPIP és una obra col·lectiva en el sentit L 113-2 i L 113-5 del CPI. Els autors posen l’obra a disposició de tots segons els drets i les obligacions definits per la llicència pública general GNU.


    Les icones de la interfície són de Diala Aschkar i de Jakub «Jimmac» Steiner.


    Les traduccions de la interfície són el fruit del treball realitzat per un equip de traductors reunits al lloc Web spip.net.


    GNU General Public License:
    — versió text;
    — versió HTML;
    — versió catalana, no oficial.