Inserir fòrmules matemàtiques en LaTEX

[SPIP 1.8] introdueix una potent funcionalitat que permet d’inserir als textos fórmules de matemàtiques complexes, emprant la sintaxi de TEX/LaTEX.

Aquesta funcionalitat permet, per exemple, afegir una fórmula com la següent:

{\displaystyle z=\left( \frac {e^{i\theta}+e^{-i\theta}}{2}\right)^2  +\left(\frac{e^{i\theta}-e^{-i\theta}}{2i} \right)^2}

escrivint-la directament dins del text, com es pot fer amb TEX.

Adoneu-vos: l’ús d’aquest mètode fa necessari, evidentment, la coneixença de la sintaxi de les fórmules amb TEX. Sintaxi que no és fàcil... [1]

Imatges al text

El principi tècnic d’aquest mètode consisteix en transformar cada una de les fórmules en una imatge, imatge que és de seguida afegida al text. Aquest mètode actualment és el més simple i eficaç per afegir fórmules matemàtiques complexes en una pàgina Web.

Per ara, afegir fórmules matemàtiques a les pàgines Web emprant l’estàndard MathML no és absolutament viable, la implementació de MathML als navegadors és totalment erràtica. La solució triada per SPIP (la integració d’imatges que representen fórmules) és actualment l’única que garanteix que tots els visitants d’un pàgina web veuran correctament les fórmules matemàtiques.

És important comprendre que, a SPIP, es transformen només les fórmules. No és una qüestió, en particular, d’emprar les macro-funcions de TEX per realitzar l’escrit d’un document. Es tracta d’una eina destinada a integrar les fórmules matemàtiques a l’interior d’un document codificat segons les normes de SPIP.

Sintaxi a SPIP

La sintaxi a SPIP consisteix en ficar el codi TEX entre els següents pseudo-marcadors:

<math>
    ...
    Ací s'escriurien les fórmules matemàtiques...
    ...
</math>

Com que només les fòrmules matemàtiques són interpretades coma tals, es pot afegir <math>...</math> de forma més àmplia (és a dir: es pot afegir <math> al començament de tot el text, i </math> al final de tot...).

La única incompatibiliat la trobarem quan vulguem afegir el símbol «dòlar» ($) al text, ja que el símbol és l’emprat per delimitar les fòrmules. (És la raó, en realitat, de l’existència dels codis <math></math>).

A l’interior d’aquests pseudo-marcadors, s’escriuen les fórmules matemàtiques segons les normes de TEX, emmarcant-les entre dòlars ($) o doble dòlars ($$) per les fòrmules centrades.

Fixem-nos en un exemple:

Podem inserir matrius:  \begin{pmatrix}element1&element2 \\element3&element4\end{pmatrix}
podem posar-hi fraccions com: {1\over z}, {1\over\displaystyle 1+{1\over x}}
utilitzar lletres gregues: \alpha, \beta, \gamma, \Gamma, \varphi
presentar un sistema d’equacions:

\left\{\begin{array}{rcl} z&=&2x+3y-24\\10x+7y&=&78\\10x+5y&=&70\\\end{array}\right


centrar formules complexes:

\left|{1\over N}\sum_{n=1}^N \gamma(u_n)-{1\over 2\pi}\int_0^{2\pi}\gamma(t){\rm d}t\right| \le {\varepsilon\over 3}.

que podrem codificar d’aquesta manera:

<math>
Podem inserir matrius: $ \begin{pmatrix}element1&element2 \\element3&element4\end{pmatrix}$
_ podem posar-hi fraccions com: ${1\over z}$, ${1\over\displaystyle 1+{1\over x}}$
_ utilitzar lletres gregues: $\alpha$, $\beta$, $\gamma$, $\Gamma$, $\varphi$
_ presentar un sistema d'equacions:
$$\left\{\begin{array}{rcl} z&=&2x+3y-24\\10x+7y&=&78\\10x+5y&=&70\\\end{array}\right$$
_ centrar formules complexes:
$$\left|{1\over N}\sum_{n=1}^N \gamma(u_n)-{1\over 2\pi}\int_0^{2\pi}\gamma(t){\rm d}t\right| \le {\varepsilon\over 3}.$$
</math>

El sistema està limitat a la presentació de fórmules matemàtiques. Per això, totes les altres funcions de TEX estan desactivades. Enmig de tot, la prohibició més important: no és possible definir macros pròpies (\def...{...} està desactivat) i les macros emprades fora de les fórmules matemàtiques no seran reconegudes com a tals. Emprant-lo, trobarem altres limitacions, recordant-nos sempre que la finalitat és inserir fórmules matemàtiques en els textos, i res més...

Pels webmestres

Les equacions es tracten en mode client-servidor: les fórmules són enviades a un servidor, que retorna al vostre lloc Web els fitxers gràfics d’aquestes equacions. (Evidentment, els arxius són guardats al vostre sistema, i l’intercanvi d’informació només es produeix un sol cop per equació.)

Per a més informació sobre el sistema emprat, consulteu les pàgines del Wiki sobre LaTeX i els servidors LaTeX. Hi trobareu particularment les explicacions necessàries per muntar el vostre propi servidor d’equacions, per tal de no dependre del nostre servidor central.

Notes

[1wikipedia : Ajuda:Fórmula

Autor laura, merce Publié le : Mis à jour : 26/10/12

Traductions : català, corsu, English, Español, français, italiano, Nederlands, Português do Brasil, slovenčina, українська