Si la flexibilitat de l’SPIP en la gestió de l’estructura de les seccions permet, en general, començar a escriure els articles sense preocupar-nos massa d’on els posem (després sempre és fàcil desplaçar els articles o les seccions), en el cas que ara ens ocupa, contràriament, és necessari començar per definir l’estructura. En realitat, és ella la que condiciona les possibilitats d’un lloc Web com aquest.
Amb SPIP, només és possible definir una única estructura jeràrquica de seccions. Per tant, haurem de decidir com crearem les seccions del nostre lloc Web.
Les possibilitats
Com hem vist a l’article anterior, cada article depèn aquí de diversos criteris. Podem escollir, per tant, l’estructura de les seccions entre les següents estructures:
- una estructura per màquines: una secció per Dreamcast, una secció per Playstation, una secció per PC...
- una estructura per joc: una secció per Resident Evil, una secció per Gran Turismo, una secció per Mortal Combat...
- una estructura segons la categoria dels articles: una secció pels tests, una secció per les notícies, una secció per les solucions...
- una estructura segons el tipus de joc: una secció pels jocs d’esport, una pels jocs de plataforma, una pels jocs d’habilitat...
Forçant una mica les habilitats, podríem adoptar també les següents estructures:
- una estructura segons la qualitat dels jocs (els millors jocs en una secció, els de qualitat mitjana en una altra...);
- una estructura segons la data de redacció, adaptada sobretot a la transposició a la Web d’una revista mensual (els articles del número de novembre del 2001, una secció pel desembre del 2001, una secció pel gener del 2002, etc.).
Els requisits
Algunes característiques del nostre lloc Web aconsellen que escollim un tipus d’estructura abans que un altre.
- Quan naveguem per un lloc Web, és natural que vulguem passar directament des del test d’un joc a la seva solució, de la vista prèvia a les notícies... El visitant, interessat per la vista prèvia, voldrà conèixer les darreres informacions sobre el desenvolupament del producte (les notícies). Un jugador, després de llegir la opinió expressada en un test, voldrà trobar ràpidament pistes per acabar el seu joc (les solucions, les astúcies).
En aquest cas, el més senzill és reunir tots els articles d’un mateix joc dins d’una mateixa secció. La secció d’un joc inclourà a la vegada la vista prèvia, els tests, la solució...
D’aquesta manera, la secció més petita del lloc serà la secció dedicada a tots els articles d’un sol joc.
- Podríem decidir crear grans seccions per tipus de màquina, i col·locar-hi, com a sub-seccions, cadascun dels jocs amb els seus diferents articles (un joc que existís per diferents màquines tindria una secció específica per a cadascuna de les màquines). No obstant, és freqüent que alguns articles sobre un mateix joc siguin comuns per diverses màquines. Pot ser que el test de la versió per a Dreamcast d’Alone in the dark sigui diferent del test de la versió per Playstation, però en canvi que la solució dels enigmes sigui comú als dos suports. Amb una secció per màquines, tindríem naturalment el test Dreamcast dins la secció Dreamcast, i el test Playstation dins la secció ad hoc; però la solució, comú a les dues versions, hauria de ser publicada a les dues seccions; molt poc elegant i enutjós.
- Els tipus de joc presenten una estructura jeràrquica: un ral·li és una cursa de cotxes i, a la vegada, també una simulació esportiva; un «supervivència i terror» és un joc d’aventura/acció; un joc d’habilitat en 2D és un joc d’habilitat... Per tant, aquest tipus d’estructura s’adapta especialment bé a SPIP ja que dins les seccions s’hi poden inserir tantes sub-seccions com sigui necessari. Una gran secció «Esport» tindrà diverses sub-seccions (Carreres, Futbol, Esquí, Tennis...), i cadascuna d’aquestes pot tenir, a la vegada, altres sub-seccions.
- Al contrari, les altres estructures no tenen realment una estructura jeràrquica. Els tipus de màquina no «depenen» uns del altres: podríem, evidentment, reunir les consoles de jocs dins d’una gran secció, i crear una altra gran secció pels PC, però això no té massa interès, i no donaria una gran profunditat jeràrquica. De la mateixa manera, una categoria d’article no depèn d’una altra (les notícies no depenen de les solucions, aquestes no depenen dels tests...); una organització de seccions segons la categoria de l’article no permetria, per tant, tenir una estructura real de seccions/sub-seccions.
L’estructura seleccionada
En realitat, no importa quina de les possibilitats que hem vist anteriorment és possible, ja que les tècniques que abordarem més endavant ens permetran adaptar-nos a aquestes situacions diferents. No obstant, és més agradable escollir una estructura adaptada més directament a la lògica de l’SPIP; dit d’una altra manera: un lloc Web que seria ja presentable amb una estructura com aquesta, fins i tot sense utilitzar les astúcies que exposarem més endavant (és a dir, un lloc que ja es pugui visitar amb els esquelets estàndards). D’aquesta manera, la utilització de l’espai privat i la gestió del lloc romandran coherents i simples.
Per tant preferirem l’estructura més jeràrquica: l’estructura segons el tipus de jocs. Crearem grans seccions temàtiques (Acció/aventura, Combats, Jocs pedagògics, Plataforma, Esport, Estratègia...) que tinguin diverses sub-seccions cadascuna d’elles.
A cadascuna de les sub-seccions, crearem una sub-secció per cada tipus de joc, reagrupant tots els tipus d’articles del mateix joc a cadascuna de les plataformes d’aquest joc (per exemple, tots els articles relatius a Alone in the Dark 4, ja siguin de notícies, de vistes prèvies, de test, de solucions... que facin referència a la versió per PC/Windows, Dreamcast o Playstation... s’agruparan dins d’una secció única dedicada a aquest joc).
Lògicament, els tests de la versió per a Dreamcast d’Alone in the Dark es trobaran dins de la secció Alone in the Dark, que estarà instal·lada dins d’una secció «Supervivència i terror», que dependrà a la vegada de la secció «Acció/Aventura».
Més endavant veurem que, tot i que aquesta estructura s’utilitza fàcilment amb SPIP (i que aquest lloc Web és ja fàcil de visitar amb els esquelets estàndards), en canvi presenta algunes dificultats en la lògica de presentació, ja que barreja seccions el nom de les quals és un joc amb seccions que són les grans categories de jocs.
Què passa amb els tipus de màquines i els gèneres d’articles?
Hem perdut, amb aquesta estructura, la possibilitat d’indicar dins la navegació, per a cada article, si es tracta d’un test, d’una solució, d’una notícia... o fins i tot si es tracta d’una versió per a PC, Dreamcast, Playstation...
Aquí, no seria més pràctic tenir per a cada article un menú desplegable que ens proposés una llista de màquines, i un altre menú desplegable amb la llista dels tipus d’articles? Seleccionaríem en aquests menús desplegables i, en només un clic, podríem indicar que es tracta d’un test, i que es refereix a la Dreamcast. Fins i tot podríem indicar que un mateix article es refereix a la Dreamcast i a la Playstation.
(No us podeu ni imaginar la quantitat d’administradors de Webs que, en aquest punt, es llencen de cap sobre el codi font de l’SPIP per afegir els menús desplegables que tant necessiten)
Fixeu-vos bé: aquest menú desplegable ja existeix. És el de les paraules clau.
Les paraules clau, associades als articles, permeten crear navegacions transversals al sí de l’estructura jeràrquica d’un lloc Web sota SPIP, és a dir, passar directament d’un article que es troba dins d’una secció a un altre situat dins d’una altra secció (sigui quina sigui la posició de l’altra secció dins la jerarquia).
Certament, l’ús immediat de les paraules clau consisteix en crear paraules clau purament temàtiques; però si considerem que es tracta d’un mitjà de navegació transversal dins l’estructura de les seccions, les podem utilitzar també per donar el nom de la màquina utilitzada o el tipus d’article.
El mètode s’ajusta particularment bé aquí: el que hem d’indicar no té cap estructura jeràrquica, i sobretot el nombre d’elements és relativament fixe. Un cop determinada la llista completa del tipus de màquines, no és necessari afegir-n’hi més (l’aparició d’una nova consola no és freqüent); i els tipus d’articles que hi haurà al nostre lloc Web seran determinats per endavant. Per tant, es fixarà la llista de paraules clau un sol cop abans de començar (els afegits seran molt infreqüents), i tindrem el nostre menú desplegable que ens permetrà, per a cada article, indicar la màquina a la que es refereix i el tipus d’article.
N.B. Existeixen altres casos on la utilització de paraules clau és una trampa. Es tracta sobretot dels casos en els que la llista de paraules no es pot fixar per endavant i on gairebé seria necessari crear una nova paraula clau per a cada nou article. Certament, això funcionaria amb l’SPIP, però la compaginació del lloc Web seria particularment costosa.
Per exemple, un lloc Web dedicat al cinema. Tindríem una estructura temàtica segons els grans gèneres del cinema. A continuació, voldríem poder passar d’una pel·lícula d’un director concret a les altres pel·lícules del mateix director. Una solució (amb trampa) consistiria en crear una paraula clau per aquest director: sempre que s’afegeixi la fitxa d’una pel·lícula, se li associaria la paraula clau del seu director. El mateix pels actors principals, l’autor del guió, etc. D’aquesta manera la navegació dins del lloc Web seria d’una gran riquesa. Però l’actualització amb l’SPIP seria infernal: una llista de paraules clau interminable i, sobretot, la necessitat de crear paraules clau cada cop que s’afegeixi una pel·lícula.
Imaginem encara que hem seleccionat pel nostre lloc Web una estructura per una gran categoria d’articles: una secció pels tests, una secció per les vistes prèvies, una secció per les notícies... Un cop dins el test d’Alone in the dark, voldríem mostrar enllaços cap a la seva solució, les seves notícies... L’únic mitjà d’arribar-hi seria utilitzant una paraula clau «Alone in the dark». Veiem que llavors, per cada nou joc que afegim al lloc Web, hauríem de crear una nova paraula clau: molt molest de gestionar, difícil d’utilitzar (el menú desplegable es faria interminable ràpidament), la interfície es sobrecarregaria inútilment (certs jocs deixen de ser tractats per complet uns mesos després de la seva sortida i la seva presència dins la llista de paraules clau mostrada cada vegada resulta inútil).